Marta Pelegrina: “Sento que a Andorra sempre han comptat amb mi”

Com va començar la seva relació amb el teatre?

Des de petita em vaig apuntar a tot: els Pastorets de Sant Julià, el pessebre vivent d’Escaldes… Amb nou anys ja sabia que volia dedicar-m’hi. A més, anava a l’Animal Escola de Teatre, on la Irina Robles i el Juanma Casero em van ajudar a preparar les proves per entrar a l’Institut del Teatre i hi vaig entrar.

I ara ja està a l’últim any de carrera.

Sí, estic a quart. I paral·lelament he tingut experiències professionals molt enriquidores, com la Jove Companyia de Teatre d’Andorra (JOCAND), on vaig poder trepitjar escenaris del país i entrar en contacte amb el món professional.

També va participar en una producció del TNC.

Sí, vaig fer el càsting per Andorra, de Max Frisch, dirigida per l’Esther Nadal, i em van agafar. Va ser una experiència molt intensa, un aprenentatge enorme.

Es defineix només com a actriu o també es considera creadora?

M’agrada interpretar textos ja fets, però també crear els meus propis projectes. Per exemple, amb La Llançadora vaig fer Pedres, amb l’acompanyament de la Irina Robles. És molt alliberador poder decidir de què vols parlar, tot i que alhora pot ser complicat perquè sovint necessites un seguiment.

Un dels últims projectes ha estat dins Fils d’Art.

Exacte. A Sant Julià vam crear El secret del sol, un espectacle infantil conjuntament amb Cristina Rodríguez i la Maria Solsona. Va ser molt enriquidor treballar amb artistes d’altres disciplines.

Com veu l’escena teatral a Andorra?

Estic molt agraïda. Gràcies a l’Escena Nacional d’Andorra he pogut participar en molts projectes que m’han fet créixer com a artista. Sento que a Andorra sempre han comptat amb mi i això ho valoro molt.

Quins personatges li interessen més?

Els que tenen un arc ampli, que evolucionen i es transformen. M’atrauen els personatges que són complexos.

Què ens pot dir de la Companyia A La brava, com neix?

La vam fundar amb companys de l’Institut del Teatre després d’un projecte de comèdia de l’art. Ens va agradar tant que vam decidir continuar i formalitzar la companyia. Ara som sis i anem fent bolos, com al Festac de Sant Julià.

Es planteja dirigir?

Potser en el futur, però ara em veig més com a intèrpret. Sovint m’imagino creant i dirigint, però crec que em falta recorregut per dirigir un equip.