Ramon Vagué, músic
Ramon Vagué: “No cal infantilitzar la música perquè els nens l’aprenguin”
És de Barcelona, té 48 anys i fa 10 anys que és baixista al grup Reggae per Xics. Una formació que uneix la música jamaicana amb el cançoner tradicional català i que dissabte a les 18.30 h, a la plaça del Poble, oferirà el concert ‘El cuc quàntic’.
Reggae per Xics
Com es fa perquè els infants gaudeixin del reggae?
Els infants gaudeixen la música i els espectacles ben elaborats. Reggae per Xics busca això. Adaptem el cançoner tradicional al ritme jamaicà fent un projecte transversal per a tres generacions diferents. Nenes, mares i àvies canten les cançons perquè les coneixen. Portem 15 anys i funciona!
Això ens espera el dissabte?
Presentarem el nostre últim treball, El Cuc Quàntic, on el fil conductor és el viatge en el temps i anirem a descobrir la música de les nostres àvies i com jugaven els nostres pares quan no hi havia mòbils.
Com es fa per combinar cançons tradicionals i reggae?
La música jamaicana, en termes harmònics i de melodies, és bastant senzilla, de la mateixa manera que les cançons tradicionals. Això és el que permet que passi de boca a orella, i deixa molta adaptabilitat per posar el ritme que vulguis. Amb el reggae ha funcionat perfectament!
I a vostè quina cançó de la infància li ve al cap?
Moltes. Desde Xesco Boix, el que posàvem a casa, a Sisa o La Trinca. En concret, Qualsevol nit pot sortir el sol.
Com va descobrir el reggae?
Eren els 90, i el reggae va entrar de la mà del punk. Ens passàvem cassetes, en una cara podies trobar Kortatu o La Polla Records i a la cara b, Bob Marley i Peter Tosh. Vindria a formar part de la meva adolescència. Després és quan comença l’interès per la música i per saber més d’aquests personatges.
Ho va tenir clar quan li van proposar entrar al grup.
El projecte em va enamorar. Sobretot l’enfoc pedagògic i educatiu que hi ha al darrere.
Quin és aquest?
Construir una realitat des de la visió de l’infant, retornant a la pròpia infància. No cal infantilitzar la música perquè els nens l’aprenguin. Hi ha uns codis propis dels adults, cert, però el codi de la música i les emocions lligades a ella ho entenen perfectament, i transmetrem valors com el respecte, la força del col·lectiu i l’humanisme.
Fins fa poc, també teníeu una formació per a adults.
The Penguins. De fet, Reggae per Xics va sorgir d’aquest grup que va néixer a Sant Feliu de Llobregat i amb el qual tocàvem a la nit. Un dia ens van convidar a fer un concert a una escola i així va començar tot, fins que cada cop teníem més concerts per al públic familiar. El peix petit es va menjar el gros.
És exigent el públic infantil?
Molt. No pots utilitzar estereotips. Si els agrada t’ho faran saber, i si no, també!