Oriol Alís, estudiant
Oriol Alís: “La meva tutora em recordava que continués lluitant”
Ha obtingut el Premi Nacional a l’Estudi per l’expedient a l’escola andorrana de batxillerat. Ara inicia una etapa a la Politècnica de Madrid, on cursarà Enginyeria Mecànica. Afirma que aposta pel país i que un cop finalitzat els estudis tornarà per contribuir.
Oriol Alis
Quines expectatives té per al curs que comença?
Altes. Tinc entès que les classes d’Enginyeria Mecànica són exigents. Vull donar el millor des del primer dia per no quedar-me enrere.
Com va reaccionar en saber que havia obtingut el guardó?
No va ser tant el guardó en si, el Premi Nacional a l’Estudi, com les notes. Pensava que potser a les proves oficials de batxillerat cauria una mica i quan vaig rebre els resultats em vaig emocionar, no m’esperava que fossin tan bons. Em va venir al cap com durant el curs una tutora em recordava que continués lluitant perquè aquest premi és una oportunitat que recolza l’esforç de batxillerat.
I la família?
La mare és qui més es va impressionar, ha estat molt al meu costat. El pare també estava content, però ell no tenia cap dubte que els resultats serien bons.
A la foto ha volgut sortir acompanyat del seu germà.
Es diu Pol i acaba de fer cinc anys. Ha estat molt important els anys de batxillerat, ja que en tot moment sabia com treure’m un somriure. Dia a dia amb la seva manera de ser, tot i que ell segurament no se n’adoni, m’ha ensenyat molt, com ara pensar sempre en positiu i que sempre que passa quelcom dolent se li pot treure la part bona.
Creu que els seus resultats són una qüestió d’actitud?
Sí. Al final, a més de tenir certes aptituds i certa facilitat, es tracta de treball consistent i perseverança, tot i que sense oblidar el lleure. Fer activitats fora de l’horari lectiu m’ha ajudat a mantenir el cap fred i a continuar amb més força.
Per exemple?
L’esport. Durant el primer any de batxillerat i al principi del segon, em vaig treure el curs de l’Efpem, de monitor d’esquí, i durant el segon any vaig estar tota la temporada d’esquí fent les pràctiques i fent de monitor. Em feia sentir bé ensenyar el que ha estat la meva passió des dels tres anys.
Per què Enginyeria Mecànica?
Està en constant innovació i trobo que es pot aplicar en molts sectors.
Alguna especialitat?
Una idea que tinc és fer un màster en direcció d’empreses per tornar a Andorra i crear una enginyeria. M’agradaria aportar el meu granet de sorra al país en innovació i sostenibilitat.
El seu major repte actual?
La consistència. He escollit una de les universitats més prestigioses d’Espanya, fet que comporta una exigència elevada i haver d’adaptar-me a no obtenir tants excel·lents, alhora que viure a fora serà un bon aprenentatge en l’àmbit personal.