L’altra cara d’Eivissa

Passejar pel port d’Eivissa al capvespre, quan el sol comença a pondre’s, és envoltar-se de luxe. Els iots atracats adornen el paisatge de l’illa blanca amb una majestuositat que impressiona. A mesura que el sol va perdent força, la imatge dels iots s’emmiralla al mar, mentre la remor suau de les onades es fon amb la música que surt de les terrasses i bars del centre, plens de turistes que no volen perdre l’oportunitat de fotografiar-se amb aquests vaixells espectaculars. És una imatge icònica quan visites el luxós port eivissenc, que recomano gaudir amb calma, quan la calor afluixa i l’aire es torna més amable. Una postal difícil d’oblidar.

Perquè es té una concepció equivocada de la “isla bonita”. Eivissa no és només festa. És visitar el centre i pujar fins a Dalt Vila, el cor històric emmurallat, declarat patrimoni mundial, i perdre’s pels seus carrers. És descobrir cales meravelloses, on l’aigua turquesa es filtra entre roques. És agafar el cotxe cap al nord, lluny de llocs com Sant Antoni o Sant Josep, per visitar pobles com Santa Gertrudis, Santa Eulàlia o Sant Carles, que conserven l’autenticitat i l’esperit pagès. És aquella part menys coneguda, però que molts acaben guardant amb més estima.

Quan cau el sol, la màgia flota en l’aire. Amb música de fons, Kumharas es converteix en el lloc ideal per veure com el sol es fon amb l’horitzó mentre prens un còctel. El sol, al seu zenit, es retira lentament per deixar pas a les seves germanes, les estrelles, que, com molts visitants de l’illa, només surten de nit. També hi ha racons amagats –el nom dels quals em guardo– on endur-se la nevera i contemplar una de les postes més espectaculars de l’illa: un capvespre en silenci, amb un illot solitari al bell mig del mar, com si també volgués gaudir de l’espectacle.

L’illa blanca també és família. És anar a Cala Bassa, Gracioneta o Saladeta, estendre la tovallola, plantar el para-sol i torrar-se al sol (amb molta crema, si us plau). I quan la calor ja pesa, posar rumb al xiringuito, on la primera cervesa, ben freda, refresca cos i esperit.

Eivissa no és només el soroll d’Ushuaïa o Pacha. L’illa té dues cares: una de luxe i festa i una altra de més autèntica. I no es pot entendre l’una sense l’altra. Perquè, com els millors secrets, només es revela del tot a qui sap mirar més enllà de les aparences.