L’ull de l’Atlàntic

La gruta de Benagil s’ha convertit en un dels llocs més reconeguts de l’Algarve i probablement en la imatge més repetida de la costa sud de Portugal. És una cova marina modelada durant milers d’anys per l’acció constant de l’aigua i el vent, que presenta una gran obertura al sostre per on entra la llum. Aquesta claraboia natural il·lumina la petita platja de sorra de l’interior i crea un contrast intens entre els tons daurats de la roca i el blau de l’oceà que la voreja. No és estrany, doncs, que sigui un dels punts més fotografiats i desitjats per visitants d’arreu del món.

La popularitat, però, com passa a tots aquests espectaculars paratges naturals, ha tingut conseqüències. I és que la gentrificació turística ha obligat les autoritats a regular-ne l’accés i des de fa un temps està prohibit arribar-hi nedant o desembarcar-hi per compte propi, i només s’hi pot entrar amb un guia autoritzat. Tant les excursions en barca com les sortides en caiac estan permeses, sempre amb l’acompanyament d’empreses acreditades. Les sancions per saltar-se les normes són elevades, un fre que pretén preservar un entorn vulnerable i alhora evitar accidents en una zona on la circulació d’embarcacions és constant.

Malgrat les restriccions, l’experiència de visitar Benagil continua sent singular. Els vaixells turístics que surten des de la platja del mateix nom o des de localitats properes, com Carvoeiro, permeten acostar-s’hi amb comoditat, però sovint hi ha molta gent. L’opció del caiac s’ha popularitzat perquè ofereix una aproximació més pausada i directa, gairebé íntima. Remar al llarg del penya-segat fins a arribar a l’obertura de la cova és una manera de gaudir del paisatge amb tranquil·litat i sense el soroll dels motors. A més, els caiacs poden entrar fàcilment fins a la sorra interior, fet que permet aturar-se i contemplar amb calma l’entorn.

El moment del dia també hi té molt a dir. Si s’hi arriba a primera hora del matí es gaudeix d’una llum més nítida i d’un ambient menys massificat, mentre que a la tarda els tons de la pedra canvien i el joc d’ombres accentua la sensació d’estar dins un amfiteatre natural. La millor època de l’any és a finals de primavera i a l’inici de la tardor, quan l’afluència de turistes no és tan gran com al pic de l’estiu.