Un pont històric i discret

Si pensem en Florència i en els seus ponts, gairebé tothom té al cap el Ponte Vecchio, amb les botigues de joies i la multitud que l’envolten a qualsevol hora del dia. Però si caminem només uns metres més enllà, ens trobem amb el Ponte Santa Trinita, que ofereix una experiència molt diferent: més tranquil·la, més panoràmica i, per a molts, fins i tot més bella.

El pont actual data del segle XVI i va ser obra de Bartolomeo Ammannati, que s’inspirà en les idees de Michelangelo. La seva principal singularitat són els tres arcs el·líptics, un disseny innovador per a l’època que li dona un aspecte elegant i harmònic. De fet, és considerat el pont d’aquest estil més antic del món. Tot i que l’Arno va destruir les versions anteriors en diverses riuades, la que coneixem avui ha resistit segles, guerres i reconstruccions.

Un episodi important és el de la Segona Guerra Mundial: el 1944 les tropes alemanyes van volar el pont en la seva retirada. Anys després es va reconstruir fidelment amb les mateixes pedres recuperades del riu, de manera que passejar-hi avui és també travessar una part de la història recent de la ciutat. El Ponte Santa Trinita està coronat per quatre escultures femenines que representen les estacions de l’any: Primavera, Estiu, Tardor i Hivern. Són un detall discret però carregat de simbolisme i conviden a fixar-s’hi abans de creuar-lo.

Es tracta d’un dels millors punts per contemplar el Ponte Vecchio sense la pressió de les aglomeracions. Al capvespre, quan el sol baixa i el riu es tenyeix de tons daurats, és difícil no aturar-se a fer una foto o senzillament gaudir de la vista. A l’altra banda, el pont condueix cap a l’Oltrarno, un barri ple de tallers artesans, petites places i locals amb un ambient més relaxat que el centre històric. Tot plegat fa que aquest pont sigui alhora monumental i accessible. No té el protagonisme mediàtic del seu veí, però sí la capacitat de regalar moments més tranquils. Travessar-lo no tan sols és una manera de passar d’una riba a l’altra, sinó també de descobrir una altra cara de Florència. Per això, si es visita la ciutat, val la pena reservar una estona per creuar el Ponte Santa Trinita. Ja sigui al matí, quan l’Arno encara està calmat, o al capvespre, quan la posta de sol converteix el paisatge en una postal.