Entre coves i miradors

Situat al nord de Laos i travessat pel riu Nam Ou, Nong Khiaw és un petit poble encaixat entre muntanyes calcàries que s’ha convertit en una de les destinacions més atractives del país per als amants del trekking. Els miradors són, sens dubte, el gran reclam de la destinació: pujades de diferent dificultat que condueixen a cims des d’on es poden contemplar paisatges increïbles.

El punt d’observació més emblemàtic és el Pha Daeng, que s’eleva just sobre el poble. L’ascens és exigent, d’entre una i dues hores segons el ritme, i requereix bon calçat, ja que el pendent és pronunciat. L’esforç, però, queda plenament recompensat: des de dalt s’obté una visió de 360 graus sobre el riu i les muntanyes, un escenari especialment màgic a la sortida del sol.

També molt popular és el mirador de la Dona Adormida, batejat així per la figura que dibuixa el contorn de la muntanya. L’ascens és més curt però igualment intens, uns 45 minuts aproximadament, i ofereix una vista oberta sobre els camps i el curs del Nam Ou des d’una altra perspectiva. És un indret ideal per veure la posta de sol en un ambient tranquil.

Una altra de les fites destacades és el mirador Som Nang, que s’ha consolidat en poc temps com un dels preferits dels viatgers. Aquí la pujada no és tan pronunciada, i a més durant el camí hi ha plataformes a diferents nivells que fan l’experiència més completa. La vista combina el riu que serpenteja, les muntanyes cobertes de vegetació i el poble dividit entre les dues ribes. Per als amants de la fotografia és especialment recomanable pujar-hi al capvespre, quan els tons daurats del sol es reflecteixen en l’aigua.

Però a més dels miradors, Nong Khiaw compta també amb coves de gran interès. La de Pha Kuang és una de les més conegudes, amb galeries profundes i formacions rocoses que atrauen els visitants més curiosos. Es recomana fer el recorregut amb un guia experimentat i estar preparat per recórrer passadissos molt estrets.

La cova Patok, d’altra banda, té un gran interès històric. Durant la guerra del Vietnam –que Laos va patir en primera persona tot i declarar-se oficialment neutral–, aquesta galeria va servir de refugi, i encara avui conserva viva aquesta memòria a través dels espais on vivien, treballaven i es reunien els locals i els combatents.