BUNK'ART, TIRANA (ALBÀNIA)

Memòria històrica

TiranaDolors Moreno

Dolors Moreno
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

D’uns pocs anys ençà el turisme ha descobert Albània. Les platges de l’anomenada Riviera Albanesa són un dels grans focus d’atracció d’un país encara econòmic per a moltes butxaques europees, i que s’havia passat dècades sota el radar a conseqüència d’un règim comunista que s’anivellaria a Corea del Nord en termes de tancament a l’exterior. Un testimoni d’aquells anys de foscor que marca el paisatge de l’Albània que avui vol abraçar el progrés capitalista són els búnquers que el dictador Enver Hoxha va fer construir arreu del territori per protegir la població de les suposades amenaces d’invasió que l’assetjaven. Una paranoia de qui va dirigir amb mà de ferro el país durant 41 anys, des del 1944 fins a l’any que va morir, el 1985, i que va aïllar completament el país. A mitjan anys 70, Albània havia trencat relacions amb tot el bloc comunista i el seu líder es va erigir en l’únic defensor de l’essència del marxisme-leninisme mentre invertia diners per lluitar contra una amenaça fantasma. Al centre de Tirana, la capital, a tocar dels edificis ministerials un d’aquests milers de búnquers és avui Bunk’art 2, un museu erigit per recordar els horrors de la dictadura, un espai dedicat a la memòria històrica que (malauradament) tanta controvèrsia provoca de vegades.

L’estètica exterior d’aquests búnquers és la d’una construcció circular que fa de porta d’entrada. Així és també Bunk’art 2 (l’1 està als afores de Tirana), que avui rep el visitant que hi accedeix amb una col·lecció de retrats de persones represaliades pel règim (a la fotografia), exhibides a les parets interiors d’aquesta mena d’iglú de ciment. Ja a l’interior de l’espai soterrat i entre desenes d’habitacions i passadissos claustrofòbics el museu fa un recorregut amb plafons explicatius i objectes de tota mena pels anys de dictadura i els mètodes que usava la policia política per combatre qualsevol signe d’oposició. Una visita de poc més d’una hora que serveix per fer-se una idea del passat més recent del país. A la superfície, la nova Tirana, alguna torre símbol de progrés –desigual, tot s’ha de dir– o la mesquita imponent finançada per Turquia. Albània té platges d’aigües turqueses, pobles patrimoni de la humanitat (Berat i Gjirokastra són imperdibles) però dediquin unes hores a la capital.

La gran mesquitaDolors Moreno

No t'ho perdis

LA GRAN MESQUITA
L’ateisme era obligació durant el règim comunista. Avui Albània és majoritàriament musulmana malgrat que no és una societat particularment religiosa. Però la capital sí que té la mesquita més gran dels Balcans, costejada per Turquia.
tracking