La torre més bonica

Avui viatgem a Friburg de Brisgòvia, porta d’entrada de la Selva Negra. Imagineu-vos que entreu en cotxe a l’estat de Baden-Württemberg des d’Alsàcia. Val la pena, abans de reprendre el camí, de fer parada a la frontera, a l’altra banda del Rin. De seguida t’adones que els rius sempre han unit els pobles d’una banda i l’altra de la ribera, encara que la geopolítica els hagi utilitzat per dividir-los. L’herència compartida perviu en l’alamànic, la llengua tradicional d’aquest racó d’Europa, anterior a la pressió uniformitzadora dels estats moderns.

Com en moltes ciutats europees d’origen medieval, el centre hitòric el domina la catedral. Un dels gegants de la història de l’art i la cultura, el suís Jacob Burckhardt, va afirmar una vegada que la torre de la Freiburger Münster, de 116 metres d’alçària, sempre serà la més bonica del món. Tot i que és l’única catedral gòtica construïda a l’edat mitjana d’Alemanya, no va ser seu episcopal fins al 1827. Fins aleshores Friburg havia estat sota jurisdicció de la diòcesi de Constança. Que avui puguem visitar el temple és un miracle. Els bombardejos aliats al final de la Segona Guerra Mundial no van destruir-lo.

Un dels elements més singulars de la ciutat són els canals

Un dels elements arquitectònics més singulars de la ciutat són els bächle, els canals pavimentats amb llambordes. Alimentats amb aigua del Dreisam, daten de mitjan segle XIII. Antigament abastien les cases d’aigua potable. Avui han esdevingut un atractiu turístic i ajuden a refrescar els carrers a l’estiu.

Per gaudir d’unes bones vistes del centre històric de la ciutat, és imprescindible pujar al Schlossberg, un turó muntanyós on els friburguesos solen anar a córrer o a passejar. Des d’aquest punt privilegiat se’n revelen les dues portes que es conserven de la muralla medieval (la Schwabentor i la Martinstor). Els tons ocres de les teulades antigues i sobre els verds del bosc formen un panorama memorable.

Friburg és una ciutat viva, animada per les ganes de menjar-se el món dels estudiants. Fundada el 1457 pels Habsburg, en la primera meitat del segle XX la Universitat de Friburg va acollir algunes de les figures més destacades del saber. Però tota institució cèlebre té la seva cara fosca. En l’any en què va ser rector (d’abril del 1933 a abril del 1934), Heidegger, un dels gegants de la història filosofia i simpatitzant nazi, va expulsar tot el personal jueu del centre.