Un mirador que fa justícia

Porto té molts miradors, però cap amb la màgia del Jardim do Morro. El jardí, situat a Vila Nova de Gaia, sembla dissenyat per convertir-se en postal, amb tots els elements, com la gespa verda, terrasses improvisades i aquella panoràmica del Douro que podria fer-te oblidar que, en realitat, estàs envoltat de mig planeta fent-se selfies amb el mateix angle. L’encant és inevitable, sobretot al capvespre, quan la posta de sol converteix el riu en un mirall daurat i la ciutat s’encén amb llums que semblen pintades a mà.

Com que la contemplació també obre la gana, vam decidir allargar la tarda baixant uns metres fins al Mercado Beira-Rio, una parada deliciosa i molt recomanable, un lloc perfecte per sentir l’ànima més autèntica de Porto. Hi vam passar una estona passejant entre parades plenes de productes frescos, embotits, fruita i, sí, bacallà a dojo, que vaig evitar ràpidament –no és el peix favorit, diríem–. El que sí que vam fer va ser un petit tast de vins locals, que va començar amb timidesa i va acabar amb certa temptació de comprar una ampolla o dues. Els sabors de Porto i de la regió et poden seduir ràpidament i, amb un fado de fons, et deixes endur per l’ambient i gairebé t’imagines sortint d’allà cantant alguna cançó melancòlica, amb la veu una mica desafinada però plena de convicció, com si Porto t’hagués enganxat per sempre.

I ja que hi érem, la curiositat ens va portar fins a una botiga impossible d’ignorar: O Mundo Fantástico das Sardinhas Portuguesas. De fora sembla un parc temàtic; de dins, un circ. Colors cridaners, música, pots de sardines ordenats com si fossin tresors i preus que freguen l’atracament a mà armada. Pagar per una llauna el mateix que per un sopar és d’aquelles contradiccions que només et passen de viatge, quan et deixes endur per l’ambient i per la il·lusió de pensar que aquelles sardines tenen alguna cosa màgica. Evidentment, no la tenen.

Però és igual. Entre el jardí amb vistes de somni, el mercat gastronòmic i fins i tot el despropòsit de la botiga, el conjunt et recorda per què Porto enamora: perquè barreja l’autèntic i el turístic, el sabor i el postureig, l’encant i el despropòsit. I, com sempre, s’hi guanya més deixant-se portar que no pas marcant el ritme amb un itinerari tancat… encara que això no agradi gens als qui volen tenir cada pas d’un viatge planificat amb regle i cartabó.