Allà on va néixer Portugal

“Portugal va néixer aquí”, proclama amb orgull una inscripció a la muralla de Guimarães. I no és només un eslògan: va ser en aquesta ciutat portuguesa on Alfons Henriques es va proclamar primer rei i on el país va començar a escriure la seva història. Gairebé mil anys després, el centre històric conserva aquell aire medieval que li ha valgut el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat.

El Castell de Guimarães, amb les seves torres robustes del segle X, encara vigila la ciutat des del turó. Als seus peus, el Palau dels Ducs de Bragança, amb les sales solemnes i les xemeneies còniques característiques, transporta a l’esplendor cortesana del segle XV. Però més enllà dels grans monuments, Guimarães es descobreix millor a peu lent, entre places com la Praça de Santiago o el Largo da Oliveira, amb cases de pedra i fusta, balcons florits i terrasses. La ciutat, però, no viu només del passat. El títol de Capital Europea de la Cultura l’any 2012 li va donar una nova empenta i avui és també una ciutat creativa, amb festivals, espais d’art contemporani i una vida universitària que aporta joventut i moviment. Aquest equilibri –no sempre fàcil– entre la preservació del llegat i la pressió turística és un dels trets distintius.

Guimarães és també un lloc ideal per assaborir l’ambient portuguès més autèntic: mercats amb productes de la regió del Minho, cafès on el temps sembla aturar-se i restaurants que serveixen bacallà en totes les seves variants. El ritme és pausat, però alhora vital, amb una barreja constant entre veïns, estudiants i viatgers. El verd que envolta Guimarães completa l’escenari: el telefèric de Penha puja fins al santuari del mateix nom, entre roques i boscos, i des d’allà s’obre una panoràmica de la regió del Minho, amb Braga al fons, turons i vinyes, i la línia blava de l’Atlàntic a l’horitzó.

La ciutat és, en definitiva, un lloc on la història no és només patrimoni, sinó identitat. Ens convida a mirar enrere per entendre millor el Portugal d’avui. I al mateix temps, recorda que cada racó, cada carreró i cada plaça encara batega amb la vida quotidiana dels qui hi viuen i dels qui la visiten. És un lloc on el passat i el present conviuen amb harmonia, i on cada passeig deixa una empremta inesborrable en qui s’hi acosta.