El portal de la Costa Brava

Blanes és l’entrada a un dels paradisos: la Costa Brava. A mitjan juliol, se senten els primers petards del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava, que il·luminen la vila durant la festa major de Santa Anna. Atrets per la màgia de llum i soroll dels focs sobre Sa Palomera –l’emblemàtic illot rocós que s’erigeix fermament al bell mig del mar, i que també serveix de mirador des d’on albirar port, el cap de Tossa, el delta de la Tordera o un dels capvespres més especials–, turistes i locals s’apleguen a la platja per no perdre’n detall. Tanmateix, l’arribada de curiosos comença amb el bon temps, atrets per les aigües tranquil·les i turqueses de les cales, que poc tenen a envejar al Carib.

Les històries al voltant del nom de Sa Palomera són diverses. N’hi ha que diuen que es deu al fet que era un lloc on habitaven i es caçaven coloms, (Palumbo). Una altra teoria ens transporta a l’antic món ibèric: pala, que vol dir pedra, i el sufix -era, que suggereix lloc. El resultat? Un nom que vol dir, senzillament, “lloc de roques”. L’última, més tradicional, es vincula a la tradició marinera i pesquera del poble. Segons aquesta, el terme prové del mot nàutic paloma, una corda utilitzada per remolcar les barques des del mar fins a la platja.

Però Blanes no és només sorra i mar. La vila permet pujar fins al castell de Sant Joan, una torre del segle XIII situada a 180 metres sobre el nivell del mar, des d’on observar tot el poble. També et pots perdre al Jardí Botànic Marimurtra, un indret idíl·lic, fundat per Carles Faust, amb més de 4.000 espècies i vistes privilegiades. Des del Templet de Linné, al capdamunt de l’escalinata d’Epicur, s’obren les vistes sobre la cala Sa Forcanera i, a l’horitzó, el convent de Blanes, antic refugi caputxí, que sembla emergir del penya-segat marí, creant una imatge de postal que resumeix l’esperit mediterrani de la vila. També pots endinsar-te a Pinya de Rosa, un jardí exòtic amb més de 7.000 espècies de cactus i flora àrida. Un conjunt d’indrets màgics que fan de la vila un dels punts més estimats de la Costa Brava. Espais que continuen salvaguardant Blanes durant tot l’any, custodiats per la seva gent, la que estima cada racó. Perquè quan el bullici desapareix, Blanes encara parla, amb la veu del poble. I com l’escriptor Roberto Bolaño, molts l’aprecien: perquè Blanes, més que explicar-se, s’estima.