Lua Roca: “Més d’un se sorprèn del patrimoni de Santa Coloma”

Tenim molts tresors amagats a Santa Coloma?

És un lloc que si no hi vas expressament, te’l perds. Més enllà del pont de la Margineda i de l’Espai Columba hi ha tot el nucli antic, Cal Mariano, Cal Riberaygua, la Torre dels Russos o el jaciment de la Margineda.

Déu-n’hi-do.

Més d’un se sorprèn del patrimoni que pot oferir Santa Coloma. Per exemple, tots coneixen l’església, però mai s’han aturat a entrar-hi.

I descobrim aquest patrimoni gràcies al Pierre?

És un dels millors arqueòlegs del món, que està buscant els frescos perduts de Santa Coloma, fins que una turista li aclareix que no estan perduts. Així s’inicia la visita guiada, a la qual també se suma la Carmeta, veïna de Santa Coloma de tota la vida. El joc entre aquests personatges ens ajudarà a conèixer l’indret d’una manera diferent.

Quin paper fa dins la visita?

Interpreto la turista i vaig intercalant dades més concretes dels llocs que visitem.

Tothom hi pot anar?

Ens hem trobat des de turistes fins a famílies d’aquí que volen saber més de Santa Coloma. És un recorregut d’uns 45 minuts, aproximadament, apte per a tothom, ens adaptem al grup!

Aquest no és el primer paper que interpreta.

Vaig començar a fer teatre als 10 anys. Soc molt tímida, fins i tot aquesta entrevista em fa vergonya! Però m’agradava tant que no m’ho volia perdre i quan ho vaig provar potser em va agradar massa, i som aquí!

Aquest és el paper més estrany que ha fet?

Diria que és el més extravertit, tot el contrari del que soc jo. Normalment, em toquen personatges amb mala llet, que són divertits d’interpretar, però aquest no té gens de mala vibra, és superfeliç i motivat.

La timidesa marxa en actuar?

Én el moment de preparar el personatge o d’assajar, no sé què és exactament, però tot desapareix i és converteix en il·lusió.

Què és el més difícil el món de la interpretació?

Sobreviure i arribar a final de mes! Fora bromes, molta gent creu que el difícil és memoritzar, però jo trobo més complicat el fet de crear un personatge del no-res, fer-lo versemblant i crear empatia. A vegades veiem coses raríssimes, com un pallasso que no sap seure, però l’entenem i volem que aconsegueixi seure.

Un somni.

Viure del que m’agrada, tranquil·la i sense luxes, i que la gent valori el teatre i la cultura.