Júlia Santamaria: “El bullying no s’atura perquè ens guanya el silenci”

Escriu sobre temes com l’addicció a les pantalles.

Avui dia fem servir la tecnologia per tot i al final passa factura a la salut mental.

En els seus articles també ha aprofundit sobre el bullying.

Era conscient que aquest problema era present i que passava, però no sabia que eren uns percentatges tan alts.

Quins són?

Gairebé un 50% dels joves ha passat per assetjament i depressió causada pel bullying aquí mateix, a Andorra.

Quina reflexió en fa?

Si no s’ha aturat, és perquè tenim molta por a parlar i el silenci ens guanya molt. Fins i tot quan només som espectadors no ho denunciem per por a que ens ho facin a nosaltres.

I els assetjaments de l’agressor s’incrementen.

Exacte. A més, moltes víctimes es troben que en parlar-ho no els prenen seriosament. Hi ha casos de bullying ja als 11 anys i moltes vegades es pensa que en tractar-se de nens petits, és un joc i no és important. Molts pares no s’adonen que el seu fill està a punt d’arribar al final.

Com a voluntària d’ADJRA, quines solucions plantegen?

Difondre les línies de telèfon com l’177 o el xat de WhatsApp, 651651, que són totalment anònims i on poden parlar amb plena confiança perquè no passarà res, hi ha gent que realment els ajudarà. També estan pensats per aquests testimonis muts. Crec que és important que denunciïn a través d’aquests mitjans, perquè, al final, és salvar una vida.

També ha parlat de la salut mental dels agressors.

És important parlar amb l’agressor i veure d’on ve el problema. Moltes vegades no ho fa per diversió, sinó per problemes interns, ja sigui amb la família, per pressió o per falta d’atenció, i hi ha un desig de cridar l’atenció, tot i que de la manera més equivocada.

Ha viscut algun cas?

Sí. Vaig ser testimoni i ho vaig denunciar als professors, tot i que la víctima no volia per por. En aquest cas, als fustigadors els quedava poc per marxar de l’escola i en fer-ho, la víctima va poder fer vida normal.

Què l’ha motivat a fer-se voluntària i escriure sobre això?

Passava per un moment de decaïment i ansietat i va ser la manera d’ajudar-me, expressant-me a través de la paraula i també d’ajudar els altres.

Què li aporta?

És una manera d’obrir els ulls a la societat i de donar una empenta a les persones que pateixen l’assetjament, oferint-los una sortida.