Cristina Martins: “Era una marca molt bona i no ha estat gens fàcil”

Acaba de batre el rècord d’Andorra dels 800, satisfeta?

Sí, molt, va ser emocionant.

Aquesta marca portava vigent 17 anys, imagino que això ho fa especial.

Clar, era una marca que feia un temps que em deien que la superaria, però la veritat és que anaven passant els anys i deia, al final no ho aconseguiré, però sí que vaig fer-ho.

I que faci tant temps també deu demostrar la complicació de superar-la, no?

Sí, al final és una marca que no tothom pot fer-la. És cert que a les últimes temporades no he pogut entrenar tant com m’agradaria, i potser si hagués entrenat més l’hauria pogut superar abans, però era una marca molt bona i no ha estat gens fàcil.

L’anterior plusmarquista, Natàlia Gallego, va felicitar-la a les xarxes socials. Han parlat?

Sí, vam parlar una mica per Instagram. Va ser molt maca i simpàtica amb mi, i li agraeixo el bon rotllo i que em felicités.

Quin balanç fa del que portem de temporada fins ara?

La veritat que molt positiu. Vam començar la temporada pensant que anar al Campionat d’Espanya era gairebé impossible, i al final vaig anar-hi i vaig quedar-me a una plaça de la final. Al Campionat de Catalunya, on vaig batre el rècord, també va anar força bé, i de les competicions internacionals també estic satisfeta perquè crec que vaig treure un bon nivell, així que estic molt contenta de com ha anat.

Imagino que l’eix de la temporada eren els Jocs.

Clar, al final vam enfocar-ho tot en aquesta prova de casa.

I com ho va viure?

Va ser increïble. Crec que mai tornaré a sentir aquesta sensació de nervis, però també de confort per tenir a tota la gent al costat donant suport.

Com planteja el futur?

Ara ja estic de vacances, i fins a la propera temporada res. I encara no hem parlat amb l’entrenador, però imagino que l’objectiu serà anar al Campionat d’Espanya, i a les competicions internacionals on toqui anar, donar-ho tot com sempre.

Com va arrencar a l’atletisme?

Amb 15 anys perquè a l’escola vam haver de fer una cursa, em va anar bé, i vaig pensar que potser hauria de fer una prova. Al principi em feia molta por [riu], però la meva mare va portar-me i m’hi vaig quedar.

I com va quedar-se en els 800?

Vaig començar al segon any de sub-16 i no tenia gaire marge per provar. Vaig fer tanques i salts, però un dia vaig fer els 600, i em vaig quedar als 800.