Juan José Sánchez: “He vist coses que voldria no haver vist”

Defineixi supervivència.

Quelcom inherent a tot ésser viu. A la natura, la gran guerra és per la supervivència. I per mi, són les tècniques que m’ajuden a ser autosuficient o a sortir de situacions d’emergència.

No ho tenim superat avui dia?

En absolut. L’ésser humà d’avui dia és totalment dependent d’un sistema pensat perquè es dediqui a guanyar calés, res a veure amb la supervivència real. Més que superat, jo diria que està oblidat.

S’hauria de recuperar?

Part de les tècniques de supervivència són els primers auxilis. Només un ínfim percentatge d’infarts es produeix en un hospital, l’habitual és que t’enganxi al súper, a casa. És important saber reaccionar.

Quins coneixements bàsics hauríem de tenir?

Primer, restar fora de perill. Per exemple, muntes un refugi però no sota un arbre podrit que et cau a sobre. S’ha de prevenir. Després, l’oxigen, és a dir, conservar la permeabilitat de les vies aèries, i finalment mantenir-se en temperatura. A partir d’aquí, aigua i aliment.

Això ens ho transmetrà el cap de setmana?

Ja havíem fet un curs i aquest cop farem nit a la muntanya. Sentirem com canvia el temps, com arriba la humitat de la nit i treballarem la psicologia.

És important la psicologia?

Cal gestionar el pànic per ser eficient prenent decisions i conèixer quins elements et maten de més ràpid a més lent per dirigir bé cada acció. També aprendrem a fer un foc per no passar fred, potabilització...

Intens!

Però lúdic perquè les famílies amb nens puguin gaudir-lo.

De fet, a l’inici era hobby.

Treballava d’electromecànic i em vaig adonar que m’estava perdent el meu fill. Vaig muntar una botiga de muntanya i feia vídeos per mostrar el material. Al final va esdevenir una escola. Ara tinc una extensa formació militar, soc instructor en primers auxilis, guia de muntanya, he col·laborat amb la Guàrdia Civil, Mossos... he vist coses que voldria no haver vist.

Algun cop ha sentit que li ha anat d’un pèl?

Un cop, dins la tenda vaig veure algú parat just davant. Només en veia la cintura. Vaig saludar, no responia. Vaig alertar, per por, que anava armat. Res. Cada cop sentia més tensió fins que va marxar dins la foscor.

El seu fill és un supervivent?

És una petita bèstia de combat. Per circumstàncies, vaig quedar com a únic tutor a casa. Li va tocar venir amb mi des dels 8 anys fins als 15, que volia anar amb els amics.