Laura Téllez: “La sexualitat m’ajuda a parlar de la fragilitat de la llibertat”

La novel·la arrenca amb un jove que arriba a París fugint de la rectitud del seu pare, però es troba amb un entorn encara més opressiu. Per què va voler parlar de la fragilitat de la llibertat?

És el tema central de Somnium. Sovint creiem que som lliures, però fins a quin punt ho som realment? El gènere gòtic em permet portar-ho a l’extrem, amb una reclusió física però també mental. El xarop simbolitza aquest control: algú pot alterar-te fins a l’essència sense que en siguis conscient.

El xarop connecta amb l’actualitat?

Totalment. Tot i estar ambientada el 1783, abans de la Revolució Francesa, parla de temes actualíssims, com les drogodependències o la manipulació emocional. La química moderna començava a néixer llavors, i m’encaixava per justificar un element fantàstic. Però també és un crit contra la normalització les formes de control.

El jove privat de llibertat té inquietuds. Quin paper hi juga la sexualitat?

Hi ha molta sexualitat, i una sexualitat experimentada des d’un punt de vista jo crec que bastant sorprenent. A través d’aquesta privació de la llibertat s’explora el límit d’experimentar sexualment les nostres relacions. Aquí està portat també a l’extrem, gairebé al límit emocional i al límit sexual. L’editor en el seu moment em va dir que és una novel·la molt atrevida. Jo també penso que s’ha de ser valent per publicar-la. La sexualitat és important perquè forma part de la vida, de la manera que cadascú la vol o pot viure. La privació sexual m’ajuda molt a parlar d’aquesta fragilitat de la llibertat.

Aquesta fragilitat és fantàstic?

L’element fantàstic és el xarop, que recorda figures com Doctor Jekyll i Mister Hyde i s’emmarca dins del gènere gòtic pel to i la construcció dels personatges. Una de les primeres persones que el va llegir, una veïna, em va dir que “el que més m’amoïna és que això que tu planteges com a inexistent pot arribar a existir”. La resta de personatges i la seva manera de viure la sexualitat estic convençuda que existeixen. Fins i tot, aquestes relacions tan intenses, fosques i dures.

Retorna a Andorra per presentar el teu primer llibre.

Em fa molta il·lusió. Mira, fa 19 anys que vaig venir a treballar a Andorra. Tenia 23 anys, i va ser una etapa molt important de la meva vida perquè va ser el meu pas a la independència. Vaig experimentar la llibertat, i tot el que implica fer-se gran també. Vaig tenir la sort de poder treballar a Ràdio i Televisió d’Andorra, que em va permetre créixer. En tinc tan bon record que em fa moltíssima il·lusió poder presentar Somnium a Andorra.