Giuseppe Costa: “La millor recompensa és que gaudeixin les famílies”

Va començar fa 26 anys. En aquell moment tots veníem de diferents grups musicals i vam voler fer una proposta infantil una mica més moderna del que es feia aleshores.

Qui hi ha darrere del projecte actualment?

Dels fundadors, ara mateix només quedo jo. La vida fa que molts hagin hagut de tirar per altres camins perquè és difícil compaginar-ho. Jo segueixo al timó amb un equip de col·laboradors que es van sumant.

Com ha evolucionat?

Els primers espectacles eren de contacontes, que duraven una hora i els nens aguantaven concentrats. Ara això seria impensable. El públic infantil ha canviat molt. Hem evolucionat cap a espectacles més musicals i més moguts.

Què pot esperar la gent del Pas?

Un espectacle musical per a tota la família, amb cançons infantils tradicionals i també temes propis. Té una sonoritat moderna però manté l’essència de l’animació clàssica, aquella que el Xesco Boix i companyia van sembrar a Catalunya.

Quin paper té l’animació infantil avui?

Veure famílies senceres gaudint juntes d’una hora d’espectacle, ballant, jugant... per mi és la millor recompensa. Cada cop costa més veure activitats compartides entre pares i fills. Sovint aparquem els nens davant d’una pantalla i prou. Però quan hi ha un vincle real, quan es fa una rotllana agafats de la mà... això no té preu.

Alguna anècdota especial?

Espectacle que vam fer només per un nen, actuacions amb dos nens i dos pares, que ens han acabat convidant a fer el vermut. O moments en què un nen de tres anys s’acosta i t’abraça de sobte... Són moments molt sincers, molt màgics.

Quin missatge transmeteu?

Que la gent s’ho passi bé, però sobretot que ho faci en família. Que els nens juguin amb nens que no coneixen, que donin la mà a un desconegut. Que connectin. Avui dia sembla que només es pot parlar amb algú nou a través d’una app. Reivindiquem la comunicació directa, el joc compartit, l’alegria col·lectiva.

Quins són els principals reptes del sector?

El repte és, directament, poder ser professional. Abans hi havia més indústria, ara és tot molt volàtil i precari. És difícil viure d’això de forma legal i continuada. I el que més em preocupa és que les noves generacions ho tenen encara molt més difícil que nosaltres per poder viure de la música i les actuacions com les nostres.