Bea Roubo, pintora
Bea Roubo: “Un murmuri pot ser més revelador que un crit”
És de Polònia, però fa 16 anys que viu a Ordino. Afirma que s’aboca a la pintura per necessitat interior. Guanyadora de la 4a edició de la Vitrina Artística, la seva obra estarà al Thyssen fins al 28 de setembre. També participa en la col·lectiva ‘Estiu’ de la Xarranca.

Bea Roubo
Com a espectadors veiem una preciosa col·lecció de flors.
Darrere aquestes flors hi ha moltes hores de contemplació. Pintar no és només reproduir la natura, sinó escoltar-la. Cada flor és com una meditació sobre la fragilitat i la força.
‘Joy is the key’ com diu el títol de l’exposició?
És la clau de tot. Quan deixem d’anar contra corrent, quan fluïm amb el que som, apareix una alegria subtil. Aquesta alegria –tranquil·la, profunda– és la força que mou el meu art.
Com arriba a aquest aprenentatge?
Amb el temps i amb molta escolta. No ha estat un camí ràpid. He après a confiar en la meva mirada i a valorar allò que abans potser considerava insignificant.
És de Polònia, com va arribar a Ordino?
Després d’acceptar una proposta de feina en el camp immobiliari. Actualment continuo treballant en aquest àmbit i ho compagino amb la meva passió artística per l’aquarel·la.
D’on li ve aquesta passió?
De petita ja m’agradava dibuixar, però vaig començar a pintar sent adulta. La pintura va arribar com un refugi i, alhora, com una nova manera de viure.
Parli’m de la seva primera aquarel·la
Recordo que era un full molt senzill, pintat amb por però amb molta emoció. No era perfecta, però en aquell moment vaig entendre que aquell camí era per a mi.
I ara ha guanyat la 4a edició de la Vitrina Artística.
És la meva primera exposició d’aquarel·les, i ho visc amb molta gratitud.
Defineix les seves pintures com transparents.
El que més m’interessa és allò que no es veu: l’aire entre els pètals, la llum que es filtra, el silenci del paper. La transparència és la meva manera de parlar d’allò que no pesa, però que transforma.
En un món sorollós suggereix que l’art ha de murmurar.
Exactament. No vull cridar. Crec que l’art té el poder de curar precisament perquè ens convida a aturar-nos i escoltar. Un murmuri pot ser més revelador que un crit.
Ens passa per alt la subtilesa de la natura?
Anem de pressa, mirem sense veure. Però la natura mai deixa de parlar-nos. Només cal aturar-se i deixar-se tocar.
Què és la bellesa per vostè?
Allò que ens connecta amb la part més essencial de nosaltres. No és només estètica –és una experiència interna–. Per a mi, la bellesa és una forma d’amor.