Assumpta Mercader, Narradora i actriu
Assumpta Mercader: “Faig servir les paraules i les imatges es creen al cervell”
Recorda el dia que va aprendre a llegir. Des de llavors s’ha interessat per les històries i la interpretació. Té 59 anys, és de Malgrat i forma part de l’equip que demà teatralitza el camí de la Senyoreta dins el programa Viu l’estiu de St. Julià.

Assumpta Mercader
És una dona de paraula?
M’agrada presentar-me així perquè, de fet, és el que faig, treballar amb la paraula. Soc narradora, escric, interpreto, i després hi ha el cantó de fer-ho amb responsabilitat.
Ara ens acompanyarà a fer el camí de la Senyoreta.
Tota una experiència on unim natura, història i música!
L’equip complet.
En David Mas fa l’explicació del patrimoni material, d’allò que veiem, del lloc on som, i jo faig la part immaterial, les llegendes, ben acompanyada de Marc Figuerola i Carles Sanz, a la guitarra i l’acordió.
Quina de les llegendes l’ha captivat més?
Perquè li diem el camí de la Senyoreta? Per La Dama Blanca, una llegenda de Sant Julià. Es diu que s’apareixia en un roc, el punt que culminava el camí, i des d’allà controlava qui entrava i sortia del país. Un dia es va enfadar amb el bisbe d’Urgell perquè venia a fer coses que no eren prou bones... i qui vulgui saber més, que vingui!
Deu ser veritat?
En totes les llegendes hi ha una part certa, no com en els contes, que tot és inventat, i és bonic situar-la en aquesta roca. Les llegendes neixen de la necessitat d’explicar com és la terra.
Posi’m un altre exemple.
Explicarem dues llegendes que tenen a veure amb les Xemeneies de les Fades, unes roques curioses de Sant Julià.
Creu que estem perdent aquesta transmissió oral?
Fa anys que explico contes. Al principi, als nens els agradava molt... i ara també. Tenim moltes xarxes, però en el fons continuem explicant històries. L’únic que amb tecnologia, imatges i amb pressa. M’agrada assenyalar que en un conte només fas servir paraules i les imatges es creen al cervell.
Només calen paraules?
Tenim una sobrecàrrega d’informació. Trobar-te de cop amb algú que només fa servir paraules i gaudir-lo sense pressa és un descans.
Com va començar?
Recordo perfectament el dia que vaig ser capaç de llegir un llibre jo sola, com si el veiés. De petita m’agradava molt llegir i vaig començar a fer ràdio i teatre. Tenia facilitat i a poc a poc em vaig anar introduint en aquest món.
Com es prepara una excursió com la de demà?
Hi ha molta feina prèvia nascuda del desig de visibilitzar les llegendes. Un projecte de Canòlich Ribot i David Mas. S’ha habilitat el camí, hi ha elements dissenyats per la Cristina Rodríguez, i ara la teatralització.