Claudia Lujan, Psicòloga psicoanalista
Claudia Lujan: “La psicoanàlisi està viva i ens desperta”
És llicenciada en psicologia, professió a què es dedica des de fa 25 anys. En el tercer any a la facultat va interessar-se per la psicoanàlisi, pràctica amb què treballa a la Clínica de la Ment i a la seva consulta de la Massana, on atén adolescents, adults i parelles.

Claudia Lujan
Com va interessar-se per la psicoanàlisi?
Va ser a mitjan carrera, aproximadament, cursant tercer a la facultat, que vaig començar a interessar-me per la psicoanàlisi. Vaig iniciar l’anàlisi i la meva formació com a psicoanalista en trobar-me que el que deia Freud tocava de prop quelcom meu. La psicoanàlisi em va obrir preguntes respecte dels propis símptomes neuròtics.
Què és la psicoanàlisi?
És una pràctica clínica que es crea amb el descobriment de l’inconscient dut a terme per Sigmund Freud a principi del segle XX i que s’ha sostingut fins a l’actualitat. El descobriment de l’inconscient trenca amb el pensament de tota una època.
En què consisteix el tractament?
Podria dir-ho així: “Desfer amb la paraula allò que va ser fet amb paraules.”
Quins són els reptes que afronta avui dia?
El repte més important en aquests temps és seguir apostant per l’inconscient i la transmissió de la psicoanàlisi. En temps en què sembla que la felicitat ve inscrita en un genoma, i l’amor és igual al de les rates de laboratori... temps d’un capitalisme voraç que arrasa l’individu deixant-lo sempre impotent, la psicoanàlisi és una opció.
Quins símptomes treu al descobert aquesta tècnica?
Les fòbies, les neurosis obsessives, les histèries, els símptomes al cos, les dificultats al llaç de l’altre, la parella, els amics, els enemics, l’angoixa, les ansietats, les disfuncions sexuals, els desbordaments, les addiccions, en definitiva... la neurosi.
Què aporta que no ho fan altres teràpies?
El descobriment que la vida psíquica, el més important i decisiu de la nostra existència, és inconscient. Per això és considerada com la tercera ferida narcisista juntament amb la de Copèrnic i Darwin. No es pot controlar tot, no és el Jo qui decideix els passos, la voluntat falla, la raó també, estem castrats.
Alguna anècdota que vulgui compartir.
A Llatinoamèrica, cada dos anys i des de fa molts se celebra un esdeveniment de psicoanàlisi, la Reunió Lacanoamericana de psicoanàlisi. L’any 2024 va tenir lloc a la ciutat de Mar del Plata. Hi va haver 1.300 assistents, es van presentar més de 500 treballs. Les presentacions es van dur a terme durant quatre dies gairebé complets, en set sales simultànies. La meitat dels assistents eren estudiants universitaris i joves professionals que hi van anar des del Brasil, Uruguai, Mèxic i, en el meu cas, d’Andorra. Va ser la constatació que la psicoanàlisi està viva i ens desperta.