Ramona Gorraiz: “He tingut una vida tan dura com us pugueu imaginar”

“Hola guapis” s’ha convertit en tot un segell personal.

“Hola guapis i besis”, ho he dit sempre. Soc molt carinyosa.

Tret que la gent aprecia en una influencer.

M’han fet influencer! Vaig al gimnàs i allà vaig conèixer una noia que pensava que tenia 60 anys. Quan li vaig dir que en tenia 83 no s’ho creia. Era influencer i vam fer un vídeo per al seu canal allà mateix. Vaig començar dient: “Soc la Ramona, tinc 83 anys i soc una dona empoderada. Vinc al gimnàs perquè això és salut.”

I es va fer viral.

Era en un creuer amb la neta quan em va dir: “Has vist el vídeo?” Havien passat tres dies des de la gravació i tenia cinc milions de visites! Va ser brutal! Vam començar a treballar aquella noia i jo fins fa tres mesos, que vaig canviar de mentors.

Quins són els seus continguts?

Jo no tinc mal als ossos. Em costava entendre que algunes senyores tinguessin pèrdues, “però si jo vaig amb tanga”, pensava. Però, és clar, jo faig gimnàs i pilates i allà reforces musculatura. Per mi és important transmetre a la gent que s’ha de cuidar amb salut, exercici i bona alimentació.

Es pregunten si s’ha operat.

Mai a la vida se m’acudiria! El secret és bona alimentació i gimnàs. S’ha de tenir bona autoestima, que és el que et fa cuidar-te, perquè si penses que els altres et cuidaran per tu estàs equivocat. De fet, jo em cuido perquè no em cuidin.

Què vol dir?

El meu pare va morir atropellat als 55 anys i vaig haver-me de fer càrrec de la mare i els germans tota sola. Quan el meu fill tenia 18 anys va patir un accident amb moto i el van declarar clínicament mort. L’havia de portar a la Guttmann. No ho vaig consentir. Vaig fer cursos per atendre’l. L’havia de canviar, aixecar, preparar-li biberons. També vaig cuidar el marit 12 anys, amb un infart cerebral. La meva vida ha sigut tan dura com us pugueu arribar a imaginar.

Mai ha depès de ningú?

Mai! Als set anys ja li canviava els bolquers a la meva àvia!

Com s’ho feia per avançar?

Actitud! No fem ni la meitat de coses de les quals som capaços. La meva universitat ha estat la postguerra. Llavors no hi havia ni menjar. Això et fa valorar i entendre la vida.

Sabem valorar l’experiència de la gent gran?

No, molts es pensen que només expliquem batalletes.

Algun missatge?

Què vols a la teva vida? Posa-hi actitud.