Joan Chamorro: “L’important no és ensenyar, sinó transmetre passió”

Feicitats per l’èxit assolit al Festival Essentially Ellington!

El fet de participar en aquest festival organitzat pel Jazz at Lincoln Center ja ha suposat un reconeixement mundial. A més, quedar segons entre 30 big bands, 27 dels Estats Units, doncs un somni complert.

Els membres de la banda són molt joves. Com ho van viure?

Hi ha nens de 10, 12 i 14 anys, i per a molts ha estat el primer viatge a Nova York. Una experiència meravellosa i inoblidable.

Tinc entès que arribar va ser una aventura.

Som una associació sense ànim de lucre, on els alumnes no paguen. Quan ens vam convidar, estàvem encantats però no veiem com assumir el cost. Vam cercar ajudes de tot tipus en l’àmbit institucional. No ens van donar suport i vam fer un crowdfunding, però si hi hem pogut anar és perquè la Jazz at Lincoln Center va fer de mecenes i va aportar 25.000 dòlars.

Ara els tindrem a Andorra.

Interpretarem temes d’un tribut a Sinatra que vam fer al Palau de la Música amb Edu Ferrer, tocarem les cançons que vam fer a Nova York i també nou material que gravarem pròximament, temes amb Rostey, Ndiaye, etc. Un concert rodó!

Afirma que la “pedagogia és sagrada”. Què vol dir?

He estat professor de nois de 7, 8, 10 anys. Són edats on busquen referències i que els professors els ensenyin quelcom més que una matèria. Per a mi l’important no és ensenyar música, sinó transmetre la passió que sento. La música és art, i l’art no són només notes i ritmes. Quan toques pretens emocionar i emocionar-te.

Ja són 19 anys amb la Sant Andreu Jazz Band.

Quan vam començar pocs nens feien jazz, es considerava que era per a adults, que arribaves quan en sabies molt. Era el 2006 i el 2009 ja gravàvem el primer disc. En tancar els ulls ja no veies uns nens tocant, sinó un so potent i unes veus que transmetien emoció.

Claus de l’èxit?

Que s’apassionin, creguin en ells mateixos i una bona metodologia. El jazz és un llenguatge que poden comprendre escoltant i tenint bones referències, on l’important és el camí.

Què vol dir?

S’ha de gaudir des del primer moment que estàs estudiant. La música és un aprenentatge per viure de manera divertida, amb rigor, però gaudint.

Què ha trobat a faltar en aquest camí?

Més suport polític i de les institucions a l’educació musical. Especialment, el jazz que permet crear, improvisar i sentir que som un.