Jordi Jordana: “L’objectiu no és descobrir qui és l’assassí a la darrera pàgina”

El títol no deixa cap dubte sobre el gènere.

És una novel·la criminal, perquè hi ha un mort, però no una novel·la negra. Més aviat és un llibre de suspens, d’intriga. Detectivesc, però sense detectius.

Què vol dir?

A les meves novel·les, la policia, els mossos, la guàrdia civil, surten de manera col·lateral. Els protagonistes són gent normal, dels voltants, que es veu implicada per les circumstàncies a resoldre les qüestions que se li poden presentar, amb les limitacions que això pot comportar.

Què desencadena la història?

Una mort al riu Noguera Pallaresa, no al Segre, vull deixar-ho clar. La novel·la és la història de quatre amics. Un d’ells, l’Andreu, rep la petició de guardar documents comprometedors d’un integrant del MIL (grup d’alliberament anticapitalista). Però la guàrdia civil comença a sospitar de l’Andreu i aquest marxa a França. 26 anys després troben els seus ossos prop del riu.

A més dels quatre amics se sumen altres personatges.

A mitjan trama agafen rellevància la Irene, de 23 anys, filla d’una dels quatre amics, i un periodista jubilat de la comarca del Pallars que té uns 70 anys. Els dos personatges es veuran abocats a intentar treure l’entrellat que hi ha al voltant d’aquesta mort.

I més enllà de la trama?

El meu objectiu no és que el lector acabi descobrint a l’última pàgina qui és l’assassí. L’important per a mi és indagar el perquè de les coses, les relacions humanes que s’estableixen entre els protagonistes i el que poden provocar una sèrie de fets: odi, enveja o amor.

Diria que matar és l’instint més primitiu?

Depèn, hi ha qui és més maquiavèl·lic i persegueix una finalitat, hi ha qui simplement cedeix a una enrabiada.

He llegit que és veterinari.

Fa 40 anys que treballo a la UAB, a la facultat de veterinària, en genètica, i és la meva professió i la meva feina. No obstant això, en un determinat moment em va sorgir el cuquet d’escriure i vaig considerar que tenia alguna cosa entretinguda per explicar al lector.

I va començar situant l’acció de les trames a la universitat.

Era el que més coneixia, la universitat i el centre de recerca. A partir de la quarta novel·la vaig començar a situar-les al Pirineu. Tenia moltes ganes que les meves trames passessin per aquí.

Així, la pròxima bé podria ser al riu Segre...

Podria. La pròxima, a veure si surt l’any vinent, passa aquí, a les comarques de l’Art Urgell, la Cerdanya, Andorra, el Pallars.