Jordi Casamajor: “La ignorància és qui fa malbé l’art”

Què té el Roc de les Bruixes?

És un lloc especial. Reuneix el vessant arqueològic, perquè és un conjunt de gravats rupestres de l’edat de ferro, i l’espiritual, perquè va funcionar com a espai ritual. És com un altar antic a la natura.

Andorra es pot considerar rica en art rupestre?

Sí, i és un art molt interessant i desconegut que necessita un mestre de cerimònies.

Vostè?

Intento no fer una explicació purament científica. Cal entendre que són espais cerimonials, creats amb una concepció purament ritualista i sagrada. Hi trobem símbols arboriformes, solars, de fertilitat... És clar que qui va realitzar aquests símbols va voler deixar un missatge a l’esdevenidor i ara és la nostra tasca desgranar-ho.

Parli’m de les darreres troballes fetes al país.

L’any passat, a Ordino, va aparèixer un gravat espectacular, una figura antropomòrfica que porta espasa i escut. Molts especialistes l’han estat comparant i la conclusió és que podria ser de l’edat de ferro, i una de les representacions més antigues d’Andorra.

Queda molt per descobrir?

Molt, perquè a Andorra hi ha molta zona boscosa i gravats que han quedat tapats. Podríem dir que l’art rupestre és elitista, no es va crear per al gran públic, ni és bo que el gran públic el conegui perquè és molt fràgil i es podria malmetre.

Com trobem l’equilibri entre divulgar i preservar?

La idea és informar de les troballes i explicar-les, però sense facilitar la geolocalització exacta. Si hi ha algú molt interessat pot demanar dades al Govern. La tasca pedagògica també és important, perquè qui estima el patrimoni no ho fa malbé. És la ignorància qui fa malbé l’art.

Va estudiar Belles Arts.

Vaig agafar la branca de conservació de patrimoni. Els gravats són representacions, més que excavacions arqueològiques. I el que em crida l’atenció de l’art rupestre és aquesta part màgica, aquesta funció lligada a les creences i al més enllà.

Hi ha una part espiritual?

La meva visió és la de desecularitzar i resacralitzar. Tornar a sacralitzar, perquè s’ha perdut en el temps el seu caràcter sagrat originari, i desecularitzar la mirada totalment racional i empírica d’un científic.

L’home sempre ha necessitat expressar-se?

La gran fita de la humanitat és expressar simbòlicament un pensament i és el que ens diferencia dels animals. És ara que l’art no té representació simbòlica o màgica.