Ainhoa Crespo, Cofundadora de Rexcatering
Ainhoa Crespo: “No hi ha res més excloent que fer coses pels exclosos”
Té 32 anys, és de Gran Canària i viu a Galdakao, Bilbao. És una de les fundadores de Rexcatering, iniciativa que té com a objectiu recuperar els excedents alimentaris en menjadors col·lectius. Ara el projecte arriba aquí, al menjador Calones de la capital.
Ainhoa Crespo
Llencem molt menjar?
Rotundament sí. I, a més, en totes les parts de la cadena alimentària. Des del productor fins al consumidor final. Segons l’ONU, 1 de cada 3 aliments va a les escombraries, i es calcula que cada any se’n llencen més de 1.000 milions de tones.
Hi ha gent que mor de fam.
Està molt mal repartit. D’aquí la nostra feina. Si t’hi pares a pensar, quins són els grans restaurants del món? Els menjadors col·lectius. Aquí es produeix el que anomenem un excedent inevitable, perquè és pràcticament impossible calcular amb exactitud les racions que es consumiran.
Com el menjador de Calones?
Ells tenien un excedent controlat, en ser un menjador petit, però han volgut apostar per l’excel·lència. Tot i que només llencessin unes 5 o 6 racions, si ho penses, en finalitzar un any és una quantitat important.
I com funciona?
En finalitzar el servei, l’excedent mantingut dins la cuina i a temperatura reglamentària es col·loca en barquetes. Cada envàs se segella, s’etiqueta i es posa a l’abatedor per conservar-lo. Són els monitors els que traslladen els àpats a la màquina expenedora, en motxilles refrigerants.
Un procés rigorós.
La màquina, situada a la plaça del Poble, està connectada via wifi, cada àpat val 1 euro i se supervisa en temps real. La data límit de consum són 4 dies; si no s’ha menjat, es buida.
Tots ho podem consumir?
Sí, l’objectiu és no llençar menjar, i, d’altra banda, creiem que no hi ha res més excloent que fer coses pels exclosos. En l’àmbit ètic, no ens sembla bé que el projecte es converteixi en el fet que el pobre s’alimenta del que sobra al ric o que hi hagi cues de fam. Volem un projecte digne i obert a tothom.
Quin feedback teniu?
La màquina es buida en tres o quatre hores. És un èxit.
Per què aquest projecte?
Ens preguntàvem per què els supermercats no volien donar el menjar i el llençaven. Vam fer una llarga investigació, de més de 3 anys, entrant en una batalla de responsabilitats, fins a idear un sistema segur, capaç d’obtenir tots els permisos.
Sempre ha estat activista?
Vaig estudiar màrqueting, però de seguida em vaig adonar que no era el que volia. Jo volia innovar i treballar pel medi ambient o fer tasques socials.
L’economia circular és una utopia?
Potser no aconseguim que no es malgasti cap aliment, però buscar alternatives és fonamental.