Àlex Orona, Cantant i ballarí
Àlex Orona: “Sempre m’han vist com a ballarí però puc oferir més”
Andorrà de 19 anys, s’inicia a la dansa als 4 per la sensació de llibertat que li transmet. Ara incorpora les arts escèniques i la interpretació a la seva carrera i ens presenta un nou single: ‘Destiempo’ acompanyat d’un videoclip coreografiat per Adrià Juárez.
Àlex Orona
Felicitats pel nou single!
Destiempo parla de com és quedar-te estancat en una relació passada. M’agradaria que cada persona, quan l’escoltés, pogués identificar-se amb la seva pròpia situació. No cal que sigui una relació sentimental.
Parla de vivències pròpies?
Escric de com em sento i em fixo molt en la lletra, soc un freak de la poesia i m’agrada utilitzar recursos literaris. Aquesta cançó l’havia fet fa dos anys, però fins ara no havia pogut gravar-la.
Com ha anat la producció?
El dia del rodatge perfecte, però arribar allà va ser feixuc. En ser artista emergent has de buscar-te la vida. Des de trobar càmera i coreògraf, fins a la localització i vigilar el pressupost.
Content del resultat?
És diferent del que tenia ideat al principi, però estic encantat amb el videoclip. He comptat amb la Clàudia Bargalló, companya de dansa, Adrià Juárez, coreògraf i la Claudia Herrán que s’ha encarregat del vídeo.
És el primer single?
El considero el primer, tot i que en vaig fer un amb Bernat Torra, Ard3. Va ser l’impuls per continuar endavant.
Com definiria el seu estil?
Pop. És el registre que sempre he escoltat, amb el que he crescut i mamat, però m’agrada deixar-me sorprendre.
S’inicia a la dansa amb 4 anys.
Els meus pares m’apuntaven a diferents extraescolars, des d’atletisme a tenis, i no me n’agradava cap! Finalment vam anar a l’escola Liquid Dansa i ja em vaig quedar. Després, he anat fent diferents estils, hip hop, street jazz, contemporani. Ara estic fent arts escèniques a Barcelona, i és el meu segon any a la Jocand.
Cantar i interpretar va ser un pas natural.
Sempre se m’ha vist només com a ballarí però sento que puc oferir moltes més coses.
Què li aporta?
Fins ara, la dansa em donava aquella sensació de llibertat, de desfogament. Enguany, en convertir-se en la meva carrera ho he hagut de reformular. M’he hagut d’apuntar a altres classes de dansa per treure’m del cap les classes principals!
Es desfoga del desfogament.
Sí, i en un futur m’agradaria oferir els meus propis espectacles. Per exemple, apuntant molt alt, m’agrada la Rosalia, que ha sabut reinventar-se, i també m’identifico molt amb Tate McRae, que ve del món de la dansa.
Projectes futurs?
El 27 de setembre fem un concert a la festa de Caldes amb Oriol Vilella i Lluís Cartes.