Albert Font, Escriptor
Albert Font: “És una novel·la sobre el dol i l’egoisme que comporta patir”
Té 35 anys, és d’Andorra i tot just ha enllestit Titans, el seu segon llibre, amb l’Editorial Chronos. Humanista de formació, va guanyar l’any 2022 el Premi Alba a millor novel·la juvenil en català amb el seu primer manuscrit, L’hereu de la mort, al Festival 42.
Albert Font Escriptor
Per què va començar a escriure?
De petit ni llegia gaire ni escrivia, però sempre m’agradava explicar històries. Era un “tròler” —mentider narratiu—, i amb els anys vaig entendre que l’estructura d’una mentida i la d’un relat són molt semblants. L’escriptura com a tal va arribar cap als 17 o 18 anys, com una manera de fugir d’una adolescència complicada i comprendre el món que m’envoltava.
Va estudiar Humanitats i després un màster de creació literària. Li va ser útil?
Sí, però no tant pels continguts, com perquè et posa en contacte amb gent que també escriu. És dels pocs moments en què comparteixes el procés creatiu amb algú altre. Escriure és molt solitari, i aquests espais t’obliguen a confiar en el teu propi criteri.
Com va arribar a publicar la seva primera novel·la?
Amb el Job Peró, el meu editor a Obscura, ens coneixíem d’abans. Va llegir només deu pàgines de L’hereu de la mort i va confiar-hi tant que això em va donar l’empenta per acabar-la. Tot va fluir de manera molt natural.
Es va plantejar publicar amb una editorial andorrana?
Sincerament, no. No coneixia gaire el sector editorial andorrà i pensava que la fantasia no hi tenia gaire recorregut. Ara sé que això no és ben bé així, però en aquell moment ho veia lluny.
I ara publica la segona novel·la amb Chronos.
Un procés meravellós. El Toni i el Gonzalo estimen els llibres, posen el text al centre i han estat molt respectuosos amb els meus temps. Titans, que sortirà al setembre, parla d’una ciutat construïda a l’espatlla d’un tità que camina pel mar, i d’una noia que afronta la pèrdua de la seva germana. És una novel·la sobre el dol i l’egoisme que a vegades comporta el patiment.
Li han recomanat que publiqui en castellà. Per què escriu en català?
Perquè em surt de manera natural. És la llengua en què penso, en què sento l’humor i la ironia. Escric millor en català i no crec que ens hàgim de justificar per fer-ho en la nostra llengua.
Té present el Principat quan escriu?
Andorra és molt present a la meva obra. La seva orografia escarpada, aquesta sensació de muntanya protectora, impregna tot el que escric.
Ara viu a Barcelona. Es sent més andorrà o barceloní?
Les dues coses. Andorra em dona la muntanya i Barcelona, el mar. No cal triar. Totes dues formes de viure acaben apareixent a les meves novel·les.