Raquel Diniz: “M’agradaria que més nois s’animessin a fer dansa”

El festival de fi de curs de dansa ja és tota una tradició.

Sí, cada any per aquestes dates, organitzem aquest festival perquè les alumnes puguin oferir a les famílies una petita mostra de tot el treball que han fet durant l’any. Una oportunitat perquè experimentin en primera persona el que implica mostrar el teu esforç i la teva evolució artística davant del públic.

Quin és el fil conductor d’aquest any?

L’espectacle porta per títol Ecos. La idea és jugar amb el concepte d’eco: del so, de l’expressió corporal, de la il·luminació... He intentat crear una sinergia entre diferents arts, perquè s’integrin i es puguin mostrar a través del moviment.

Elabora vostè mateixa el programa?

Sí, la programació la decideixo jo. Estic sola al departament de dansa, i això em dona llibertat a l’hora de preparar el contingut del festival. També és cert, però, que escolto les propostes que em fan les noies, sobretot pel que fa a peces més modernes.

Quins estils de dansa podrem veure?

Veurem dansa clàssica, sobretot amb les alumnes més petites, perquè aquesta disciplina és la base de tot. A partir d’aquí, les estudiants més grans ja comencen a treballar dansa contemporània.

Una disciplina totalment diferent.

Sí, ja que permet un moviment més orgànic i una llibertat d’expressió que no té la dansa clàssica. I després també hi ha una part del programa més moderna i lúdica, que crec que és necessària perquè ajuda les noies a mantenir l’interès i la connexió amb la dansa.

Les alumnes acostumen a mantenir aquesta motivació al llarg dels anys?

Hi ha de tot. Algunes comencen amb quatre anys i continuen fins als setze, però quan arriben a aquestes edats, entre els estudis i la falta d’oferta formativa, moltes ho deixen o marxen fora per seguir en altres centres.

I entre els nois, hi ha interès?

Molt poc. Aquest any només tenim un alumne, i de cara a l’any vinent ja marxarà perquè vol centrar-se més en la dansa clàssica. M’agradaria que més nois s’animessin perquè el treball masculí en la dansa és igual d’important i necessari. Però sovint costa perquè encara hi ha molts prejudicis.

En tot cas, s’ha demostrat que la dansa té molts beneficis.

Sí, i no només físics: també mentals i emocionals. T’ajuda a prendre consciència del cos, millorar la postura, la flexibilitat, la força... permet expressar-te i transmetre emocions sense paraules, i estimula la memòria i la capacitat de concentració.