Bernat Torra, Músic
Bernat Torra: “Veia una imatge i em venia al cap un relat musical”
Andorrà de 21 anys, estudia producció musical i ha fet la banda sonora per a l’exposició ‘Vincles. Cuixart conversa amb la Col·lecció Carmen Thyssen’. Avui a les 19 h i al mateix museu, parlarà del procés creatiu amb David Sanz i els membres de Fonorama.
Bernat Torra
Música i pintura estan relacionades?
Totalment. Són dues maneres d’expressar l’art a través de diferents sentits, vista i oïda.
Com es crea la banda sonora d’una exposició?
Cadascú té el seu propi procés. Per a l’exposició del Thyssen vaig inspirar-me en l’obra en si, la història que hi ha al darrere, i l’autor. Amb això vaig intentar crear un relat sonor que lligués amb l’obra i que sumés.
Que ajudés l’espectador?
Amb la música tens un gran poder i una gran responsabilitat, ja que pots canviar el significat de la pintura. El meu objectiu era el de potenciar el significat i ajudar l’espectador a interpretar l’obra.
Quines sensacions li va provocar Cuixart?
Em va impactar, em va atrapar visualment i hi vaig connectar ràpidament. Veia una imatge i em venia al cap el relat musical.
Té més projectes?
He tret tres singles en solitari, sota el nom berni2004. És un projecte musical en l’àmbit personal, on he passat d’una balada a un bolero, i al soul. Però vull focalitzar-me en la música urbana, trap i reggaeton.
Un artista polivalent.
M’encanta la música urbana, això que fa que la gent de conservatori s’estiri els cabells, però també m’encanta la música més elaborada i intel·lectual, com el film scoring, la música per a l’audiovisual o per a dansa.
Com s’ho fa per anar de la mà dels dos vessants?
Hi jugo constantment. Qui vingui a veure l’exposició veurà que a les obres que he musicat hi ha un equilibri. Darrere la que seria una música més clàssica, he posat tocs de música urbana i de trap.
Sempre ha fet música?
El meu primer contacte amb l’art va ser la pintura, també ballava i feia skate. Un dia, per xulejar, vaig provar la guitarra. Vaig descobrir un univers on podia deixar anar la creativitat.
Parli’m d’Isolda.
És el grup que tinc amb el meu amic Cerni. L’estiu passat vam treure el primer àlbum: Típico àlbum de verano.
I aquest nom?
Som molt descriptius.
I el nom del grup?
Volíem dir-nos quelcom com Bernicerni, però la germana del Cerni ens va vacil·lar. Deia que el nom era lleig i que el seu nom, Isolda, era més bonic.
Com va anar el Jambo?
Molt bé, tot i la pluja i que ens vam quedar sense electrònica una estona. Xou i a passar-ho bé, que és el que sabem fer!