Angi Duró, Doula de la mort
Angi Duró: “Cal recuperar sobirania i humanitat davant la mort”
Té 51 anys, és d’Andorra i afirma que tota la seva vida ha estat lligada a la natura i els seus cicles de vida i mort. Pedagoga de formació, demà a les 18 h al Roc Blanc organitza un Death Coffe, un espai obert a tothom, lliure de prejudicis, per reflexionar sobre la mort.
Angi Duró
Una doula no ajudava al part?
És més coneguda la doula del naixement, però en realitat és un rol ancestral. Mort i naixement són moments sagrats i especials que es poden cuidar de manera molt bonica.
Què fa una doula de la mort?
Té el rol de cuidar les persones al final de vida, preparar el cos una vegada mort i fer celebracions d’acomiadament en comunitat. Decidim com volem viure, però quan morim no decidim res, tot és protocol estandarditzat. Cal recuperar la part sobirana i humana.
Per què creu que acabem recorrent a protocols?
Per l’acceleració de la nostra societat, hi ha llocs on la mort és present, és viscuda a casa i en companyia. A la nostra societat tot va de pressa, tot es compra i es ven, i oblidem que no estem fent una cursa, sinó un camí per gaudir, que té un final.
Com és la relació de la doula amb les famílies?
He estat a prop de dues o tres persones al final de la seva vida. És un rol transparent i gens invasiu. Des de la humilitat, la doula ofereix suport en l’àmbit emocional, espiritual i pràctic.
Pràctic?
D’aportar idees per a la cerimònia de comiat a ajudar a definir les voluntats anticipades.
Com arriba a doula de mort?
De petita vaig tenir contacte amb la mort en perdre amics molt joves i fa anys que practico ioga i meditació. Primer em vaig formar en acompanyament contemplatiu en la mort i l’estiu passat en vaig fer de doula.
I ara ens porta un Death Cafè.
El cinquè que celebrarem. Un espai obert on parlar de la mort de manera lliure, sense prejudicis, en confidencialitat i on hi ha escolta per part dels altres, mentre prenem alguna cosa.
Deu ser intens.
És un espai horitzontal. Senzillament, explorem la mort des de l’experiència de cadascú, compartint també les nostres pors. Genera una gran riquesa, perquè exposem el que sabem partint del fet que som mortals.
És important el sentit comunitari davant la mort?
Cal acompanyar-nos en tots els processos. Que diferent morir sol de morir acompanyat! I que diferent també per a les persones que es queden! Un final de vida és un regal, un moment sagrat. Hi ha tristor, però també celebració de la vida viscuda.
Què hi guanyem involucrant-nos en el procés?
Llibertat, dignitat i sobirania. Mirar la mort dona força i atreviment a la vida.
Com podem morir en pau?
Vivint de manera serena.