Nàdia Olm: “Jugar l’Europeu a casa ens dona una motivació brutal”

Com afronteu aquest Europeu jugant a Ordino?

És a casa, en tenim moltíssimes ganes i tot plegat ens dona una motivació brutal. Ens hem estat entrenant entre nosaltres amb molt d’entusiasme i el fet de jugar davant d’amics i família encara t’empeny més.

L’objectiu ha de ser recuperar la categoria perduda.

Sí, exacte. Ens va frustrar molt baixar de divisió l’any passat, per això l’objectiu ara és claríssim: arribar a la final i intentar pujar a la Trophy.

El fet de jugar a casa genera més il·lusió o més pressió?

És una barreja. Tens molta il·lusió, però també hi ha nervis. Tot i així, crec que aquesta pressió pot ser positiva si la saps controlar. Cal entrar als partits amb ganes de matar, de fer un bon joc i, sobretot, sense complexos. Si canalitzes bé la pressió, et pot empènyer molt. Ara mateix estem tranquil·les, però segur que quan arribin els partits, els nervis apareixeran.

L’espineta de no haver pogut competir als Jocs dels Petits Estats encara pesa?

Ara ja no tant, però quan es van disputar els Jocs sí que ens va saber molt greu. Vam anar a veure’ls i va ser espectacular i, a més, el públic va respondre increïblement bé i a Ordino no hi cabia ni una agulla. Ens va saber greu per no poder defensar aquella medalla d’or, però bé, crec que el cop dur va ser quan ens ho van comunicar. Ara tenim una oportunitat perfecta a casa i l’hem d’aprofitar.

Jugaran contra Luxemburg i Bulgària.

Les coneixem bé. El set canvia molt ràpidament, però diria que són equips una mica més centrats en el joc de davanteres, potser més acostumades al format de rugbi a 15. Nosaltres haurem de jugar les nostres cartes: aprofitar les jugadores ràpides i obrir molt el joc per fer-les córrer.

Després de 15 anys, aquest serà el seu últim torneig.

Ho estic vivint amb naturalitat, com si no fos l’últim, i a les estades estàs molt centrada i no tens temps de pensar gaire. Crec que el moment emocional fort em vindrà durant els partits.

Però al cap segur que té aquell pensament de dir adeu amb l’ascens.

I tant! Em va doldre molt baixar, perquè crec que l’equip té nivell per estar a la Trophy. Potser estaríem a la mitjana baixa, però pertanyem a aquella categoria, segur. Vam baixar per molt poc i, a part de voler acabar bé en l’àmbit personal, el que més em motiva és pensar que aquestes noies es mereixen estar a un nivell superior. Seria molt bonic acabar ajudant a fer aquest pas abans de plegar.