Meritxell Dalmau: “Amb el canvi climàtic vindran moltes més espècies invasores”

Què és el seneci del Cap?

Una espècie exòtica invasora.

És a dir...

No és de les nostres muntanyes, prové de Sud-àfrica, del Cap. I és invasora perquè danya els ecosistemes que envaeix.

Quins són aquests danys?

Allà on arriba s’ho fa seu. Imagina’t un prat on cau una llavor de seneci. Doncs és capaç de desplaçar tota la flora autòctona i acabar amb la biodiversitat.

Com?

És una lluita pels recursos, es menja els aliments de les espècies autòctones, i amb el pas del temps es fa una planta grossa, capaç de quedar-se tots els rajos del sol, el que es diu competició lumínica, les plantes més petites quedarien a baix i anirien desapareixent.

Des de quan la tenim aquí?

Va arribar a França als 80, pel comerç de la llana. Segurament algun animal portava una llavor. A Andorra la primera constància és el 1992, al Serrat, i a poc a poc s’ha anat expandint.

A tot el país?

Des del 2000, Medi Ambient ha fet estudis per saber on està l’afectació. Ara, el 2024, hem fet la cinquena actualització i està pràcticament a tot arreu, menys als cims de les muntanyes. Majoritàriament, es troba als marges de carreteres de camins, en zones aprofitades, on hi ha humans. La màxima altitud on l’hem trobat és a 2.250 metres, és a dir, va pujant pel canvi climàtic. De les parròquies, Sant Julià és la més afectada, en tractar-se de la zona amb menys altitud.

Què hem de fer?

Hi ha opinions contradictòries. Una és erradicar-la, però requereix molts recursos. S’ha d’arrencar la planta, amb l’arrel i tot, posar-la en bosses de plàstic i cremar-la.

I si et deixes una llavor...

He participat recentment al Congrés ibèric d’espècies invasores i em va quedar clar que si un govern fa una mesura d’erradicació i no torna a fer-la no serveix de res. S’haurien de dedicar tants recursos a erradicar-la que és inassumible.

Llavors?

Com diu el pla de gestió de Govern, el millor és fer restauració vegetal. Si, per exemple, fas una casa i deixes els voltants sense vegetació, has de tornar a plantar espècies autòctones i així evitar que quedi espai per al seneci.

Qui se’n responsabilitza?

Difícil. Soc de l’opinió que la constructora.

Hi ha més espècies invasores?

Sí, la Buddleja davidii, la papallona del boix, i moltes més que vindran amb el canvi climàtic.