Pablo Márquez, organista i investigador
Pablo Márquez: “Si tingués 1.000 vides, a totes decidiria tenir càncer”
Té 40 anys, és organista a la catedral de València i ha ofert nombrosos concerts per Europa i el Japó. Destaca la tasca de recuperació de l’obra de Joan Baptista Cabanilles, que materialitzarà demà amb un concert a Sant Pere Màrtir amb Cabanilles Consort.
Pablo Márquez
Sempre ha estat un apassionat de l’orgue?
Vaig començar amb el piano, però vaig descobrir el clavecí i l’orgue en un casset de peces de Bach que hi havia a casa. Era molt petit, però em va sorprendre la potència, la ressonància, la sensació d’espai. La figura de Bach m’ha acompanyat sempre, no tan sols la seva música.
Què vol dir?
Bach era compositor, director... intentava cultivar l’art en la seva forma més completa. Aquesta visió m’ha portat no tan sols a tocar, sinó a investigar.
La música també el va ajudar a superar un càncer.
Tenia 14 anys. Va ser una experiència molt dura, però em va fer entendre ja de petit quines són les coses importants a la vida i quines no paguen la pena. Sempre dic que si tingués 1.000 vides les 1.000 decidiria tenir càncer.
Sona radical.
Si sentís el meu fill dir això, amb el que van patir els pares... però a mi m’ha donat la visió que tot, fins i tot allò dolent, amaga una lliçó positiva.
Ha dedicat molt de temps a investigar Cabanilles.
La meva connexió amb Joan Baptista Cabanilles és molt especial perquè va ser l’organista de la catedral de València als segles XVII i XVIII, i ara jo soc l’organista de la catedral.
Quina responsabilitat!
La de donar-li vida. Felipe Pedrer, musicòleg, deia que era el Bach espanyol. Afirmació arriscada, però és veritat que té més de 1.000 peces de gran qualitat.
Cal donar-lo a conèixer.
En el concert que farem exposarem una versió més innovadora amb violes de gamba, l’orgue i la percussió, incloent-hi obres més profanes, com les danses.
És la primera vegada que es fa aquest programa.
I ens fa molta il·lusió! El procés ha sigut enriquidor, he hagut d’agafar els manuscrits originals i transcriure’ls, també totes les parts de cada instrument.
D’on surten els manuscrits?
El curiós és que no hi ha cap manuscrit autògraf. Es van perdre. Però Cabanilles tenia molts deixebles que van copiar les seves peces.
Còpies fidedignes?
Els copistes adaptaven i modificaven la música als seus instruments. Jo he hagut de desfer aquestes modificacions, un camí de tornada a l’original.
I què ha descobert?
Mil coses que no funcionaven, perquè en la música de Cabanilles, a més del plaer de sentir, hi ha plaer intel·lectual de matemàtica, de proporcions, de regles internes, com un sudoku on totes les peces encaixen.