Ramon Usall: “Desconfia dels que diuen que esport i política no es barregen”

Política i ciclisme sempre van de la mà?

Sempre he defensat que l’esport és un acte que té una naturalesa política evident i cal desconfiar de la gent que diu que esport i política no s’han de barrejar.

Per què?

El que ens volen dir és que l’esport no s’ha de barrejar amb polítiques que qüestionin l’statu quo, i qui ho diu és qui després rep els esportistes en un palau presidencial o una residència reial com si això no tingués implicació política. Soc del parer que s’ha de ser honest i assumir el caràcter polític de l’esport amb naturalitat.

Com ho aborda al llibre?

Amb un recorregut pel segle XX a partir de 40 episodis que ens expliquen a través del ciclisme com ha anat evolucionant el segle. Tenim qüestions com el cas Dreyfus, l’auge del nazisme o la independència d’Irlanda.

Parli’m del ‘cas Dreyfus’.

Final del segle XIX. El diari Le Vélo organitza les grans competicions de França i es posiciona a favor del capità Dreyfus, jueu sentenciat injustament. Els seus anunciants eren antisemites, abandonen el diari i creen la publicació L’Auto. Per competir amb Le Vélo propicien el sorgiment del Tour de França.

Un naixement polititzat.

I encara més, la primera vegada que el Tour surt de les seves fronteres ho fa per anar a l’Alsàcia i Lorena, que encara són alemanyes, evidenciant que la prova té la voluntat de dibuixar els confins de la nació francesa.

Posi’m un exemple d’Espanya.

Els conflictes nacionals que es viuen a l’estat espanyol acaben propiciant que durant més de tres dècades la Vuelta no passi pel País Basc, quan aquest territori és un dels que viuen amb més passió el ciclisme.

A la inversa també passa? El ciclisme influeix la política?

Soc poc determinista i penso que més aviat la societat s’emmiralla en el ciclisme. Però es diu que el Tour del 1948 guanyat per Gino Bartali va servir per frenar una revolució a Itàlia.

Com?

En plena disputa de la ronda francesa el secretari general del Partit Comunista és víctima dels trets d’un simpatitzant d’extrema dreta i això encén els carrers. La remuntada de Gino va apaivagar els ànims.

Actualment, com afecta la política el ciclisme?

El ciclisme està mercantilitzat, és un show business. Tenim casos on les marques responen a estratègies de territoris que busquen lloc a l’escena internacional. Equips com l’UAE, patrocinat pels Emirats Àrabs Units, utilitzen l’esport com a instrument de diplomàcia tova.