Jose López: “El suïcidi és l’espurna, però no la flama que manté el llibre”

Premi Carlemany!

M’ha fet especial il·lusió perquè és un jurat juvenil, no tan sols un consell lector d’una editorial. A més, no m’ho esperava, la novel·la té atractiu, però sempre hi ha molts factors en joc.

De què parla?

De neguits que tenia a l’època universitària, l’amor, la mort, l’art... un dels temes principals és el viatge iniciàtic.

Per què el viatge?

És on es recull com ets tu i com et relaciones amb l’exterior. No ens relacionem igual quan som fora de casa, amb una motxilla, i sense ningú que coneguem, que al nostre entorn segur. Al final el context ho marca tot i és interessant veure la nostra capacitat d’adaptació.

En aquest cas, la mort és qui detona el viatge.

Hi ha un suïcidi, i a partir d’aquí el protagonista, que ha de lliurar el treball final de grau, sent que se li ajunta tot i decideix marxar i anar prenent notes del viatge. Representa que el llibre és el seu TFG. El suïcidi és l’espurna, però no la flama que manté el llibre.

Un tema que encara és tabú.

Per trencar-ho s’ha de parlar de les víctimes directes que pateixen el trastorn, però també del seu entorn, de les famílies que ho pateixen i que sovint queden oblidades. A la novel·la també abordo les malalties mentals a un nivell molt inferior com l’estrès que causa el capitalisme.

Què vol dir?

Un dels motius per viatjar, i no parlo de turisme, és l’autorealització, aquest “no sé què fer amb la meva vida, sento angoixa”, necessites alguna cosa que et faci anar endavant. Viatjar no et cura, però t’ajuda a veure les coses d’una altra manera. 

Escriu en primera persona.

Era el natural. M’identifico en un 80%-90% amb el protagonista. Moltes de les seves reflexions són les que em vaig fer jo en el seu moment.

I amb la resta?

Un 50%-60% són memòries. Faig la broma que a qui no li interessi la part literària, pot utilitzar el llibre com una Lonely Planet. S’expliquen llocs per dinar, locals on anar de festa, on anar a passejar, museus... són llocs reals on he estat.

Per què Europa?

És el que conec i, de fet, els hostels d’Irlanda i Suècia són els mateixos on vaig treballar, amb els mateixos noms. La part més ficcionada seria la d’Holanda, que en part es basa en la meva experiència com a au-pair amb una família d’Austràlia.

I per a vostè què és viatjar?

És conèixer-te i alhora deixar-te sorprendre pel món i per tu mateix.