Manel Niell, Biòleg
Manel Niell: “Els productes naturals poden estar contraindicats”
Té 53 anys i està especialitzat en micologia. Col·labora amb AR+I des del 2000 i actualment és investigador a l’eix muntanya. Avui a les 19 hores participarà en el festival de la flora amb una xerrada sobre plantes medicinals que es farà al Portal de la Vall.

Manel Niell
Quan va començar a interessar-se per la biologia?
De petit. Soc de Premià, on hi havia moltes zones obertes i amb la família teníem molt contacte amb la natura. Anàvem a la muntanya i a buscar bolets, i de seguida em va sorgir l’interès per l’estudi del medi.
Avui ens parlarà de les plantes medicinals.
Faré una introducció dels seus principis actius.
Principis actius?
Una planta es pot interpretar com un ecosistema. Cada planta estableix una sèrie de relacions amb el medi. Com que no poden moure’s, estableixen relacions a través de molècules, que és el que denominem principis actius i que tenen un efecte en el nostre organisme.
Aquest és l’efecte medicinal.
Per exemple, la regalèssia. En ingerir-la, intervé en els processos d’absorció d’aigua i sals dels nostres ronyons, i fa que augmenti la pressió sanguínia.
I si tenim la pressió alta?
No és convenient. Es pensa que els productes naturals, en ser naturals, es poden prendre de manera il·limitada. No és així. Cal preveure que poden intervenir en les medicines que prenem i estar contraindicats.
I què ens convé prendre?
Si estem malalts, hem d’anar al metge. Té la darrera paraula.
També hi ha plantes tòxiques.
És el cas de la tora, on són presents els alcaloides. És la planta més tòxica d’Europa, només tocant-la pot causar reaccions i si en menges una fulleta tens molts números de morir.
Quines són les plantes medicinals més comunes del país?
El saüc. Té una concentració elevada de salicilat i actua sobre les molècules responsables de la inflamació, inhibint-les. També tenim el timó. És antisèptic i es feia servir per a temes gastrointestinals o refredats.
Quina altra podem trobar?
L’àrnica. Els capítols florals es maceraven amb alcohol i ho aplicaven als cops i contusions.
I l’herba fetgera?
Deien que si prenies tres fulles seques en una infusió, ajudava en els problemes de fetge. En part, per la doctrina de les signatures, on es deia que la forma de la planta recordava l’efecte d’aquesta. Però no he pogut corroborar científicament les rutes metabòliques d’aquesta herba i no sé si és veritat o no.
Creu que s’ha perdut aquest coneixement en l’àmbit popular?
Va haver-hi un trencament als 60, en abandonar-se el món rural, però s’està fent un esforç per recuperar-lo. La gent està interessada i el vol fer servir, tot i que per fer-ho cal anar a un metge col·legiat.