Emilio Duró: “L’optimisme és una actitud activa, no un estat passiu”

Què li agradaria que s’endugués el públic de la conferència d’avui?

El meu desig és que marxin amb la convicció que encara són a temps per canviar, per estimar més, per tornar a il·lusionar-se, per somriure de nou. Vull que recuperin aquella energia de quan érem nens, quan tot era màgia i descobriment.

Com va néixer la seva passió per transmetre optimisme a través de conferències?

Jo venia del món de l’empresa i de la consultoria estratègica, molt centrat en els resultats. Però amb els anys em vaig adonar que el que realment marcava la diferència no era tant el coneixement tècnic com l’actitud. Vaig començar a estudiar psicologia, neurociència, biologia de la conducta… i, sobretot, a escoltar les persones. I així vaig descobrir una veritat que m’ha acompanyat fins avui.

Quina?

Que venim a aquesta vida per distingir allò important d’allò que és secundari. I això et canvia del tot la forma de viure.

Com podem cultivar l’actitud positiva en el dia a dia?

Amb entrenament, perquè la percepció de la realitat la creem nosaltres, com si portéssim unes ulleres. Si ens posem les ulleres de la queixa, tot sembla negatiu; si ens posem les de l’agraïment, trobem bondat en els detalls més petits. Per això és clau agrair el que tenim, relativitzar el que no podem controlar i allunyar-nos de la queixa permanent.

En un món tan estressant, es pot estar motivat sense caure en la frustració?

Sí, abaixant el ritme, canviant les expectatives i connectant amb allò que ens inspira. Vivim obsessionats amb la productivitat, però això ens esgota: som més feliços els divendres que els diumenges, perquè el divendres tenim esperança. Necessitem il·lusió, objectius que ens moguin. La motivació real no ve de l’èxit extern, sinó de sentir que el que fem té sentit.

L’època d’incertesa que estem travessant no ajuda.

És cert, però tot i així podem conservar l’optimisme, que no és un estat passiu, sinó una actitud activa. L’opimisme no depèn del que passa, sinó de com ho interpretem. He conegut persones que no tenien gairebé res i vivien amb una alegria admirable, i d’altres que ho tenien tot i estaven buides per dins. No és el que et passa, és com ho vius.

És aquesta la clau per a la felicitat?

En bona part, sí. Per a mi, la felicitat és serenitat. És viure lleuger i en pau amb un mateix. És tenir la consciència tranquil·la, la capacitat de gaudir del camí i la humilitat per acceptar que res és per sempre.