Carlos de Sousa: “Continuaré jugant a hoquei mentre ho gaudeixi”

Com va començar la passió per l’hoquei patins?

Va començar quan era petit. Un dia va venir la Federació de Patinatge a la meva escola. Ens vam posar els patins, vam provar i ens van comentar que els caps de setmana feien unes lligues escolars d’hoquei, on em vaig presentar amb el col·legi i m’ho vaig passar tan bé que vaig decidir començar i ja no he parat.

Va tenir una etapa en el món de l’hoquei fora del país. Com la recorda?

Volia continuar jugant i estudiant. Vaig jugar a França i després vaig estar al Sant Just, on vaig tenir l’oportunitat de compartir pista amb jugadors que havien sigut els meus ídols. Posteriorment, vaig marxar a Portugal, on vaig arribar a ser professional i a jugar a segona divisió, en una de les millors lligues del món.

Què suposa per a vostè defensar els colors del club de la seva vida i els de la selecció?

Quan jugàvem en categories inferiors, la selecció era un premi que el gaudíem a final de temporada. Jugar amb la tricolor és bonic perquè ens retrobem un grup d’amics que vam començar a jugar junts i podem dir orgullosos que tenim nivell per competir internacionalment.

És fisioterapeuta i té la teva pròpia consulta. Es poden compaginar les dues coses?

Treballo per compte propi i fa que em pugui gestionar el calendari, però és veritat que als altres companys els hi és complicat, no pels partits sinó pels entrenaments entre setmana, que requereixen una dedicació d’hores. L’hoquei és un esport amateur i la majoria dels jugadors estan acostumats a combinar feina i treball, i encara és més difícil amb els tornejos internacionals perquè solen ser d’una setmana i hi ha gent que s’ha de gastar vacances laborals per anar-hi a jugar.

Somia a poder arribar a les categories professionals?

Som un equip de fora i ens costa trobar jugadors perquè els has d’oferir alguna cosa perquè vinguin. Si anem formant una estructura de bons jugadors, ens donarà una mica de valor per justificar-nos a l’hora de demanar més pressupost, més condicions, i si anem lluitant a través dels resultats, podrem estar allà dalt.

Fins quan es veu jugant?

Tinc una cosa clara: el dia que ho deixés m’agradaria deixar-ho a un bon nivell. Vaig any a any perquè depenc del meu entorn, dels projectes que també es presenten a escala de club i de més. No et sabria dir si jugaré un, dos o tres anys més, però tinc clar que continuaré jugant a hoquei mentre ho gaudeixi i vull ajudar els joves perquè puguin tirar el club endavant.