Carla Canturri: “Anem a l’àmbit microscòpic per entendre mecanismes de falla”

Singapur no li queda lluny?

Treballo al Centre Tecnològic per a la Indústria Mecànica, on fem recerca i anàlisi de falla.

D’això parlarà a la ponència?

De la meva trajectòria i de com, a través de la ciència, viatgem intel·lectualment i físicament.

Què vol dir?

Arribem a camps de coneixement que estan per explorar i, a més, les carreres científiques tendeixen a ser internacionals i et donen l’oportunitat de sortir i conèixer altres maneres de treballar.

I quina és la seva especialitat?

Mecànica de fractura. Entendre com un material s’arriba a trencar, com un mecanisme falla.

Si tingués sis anys, com m’ho explicaria?

Investiguem productes que han fallat quan estaven en servei, a vegades perquè causen accidents o també per necessitat de la indústria. Per fer-ho, no analitzem només el component que ha fallat, sinó tot el sistema.

Com els CSI?

N’hem de trobar l’origen i és un treball tècnic. Anem a l’àmbit microscòpic per entendre els mecanismes de falla i per comprendre de quina manera s’han interrelacionat tots aquests mecanismes per causar l’error. És com anar enrere posant tots els elements tècnics junts per aconseguir explicar la falla.

Per exemple?

Una canonada que portava aigua d’incendis tenia falles recurrents, patia fuites. Vam fer l’anàlisi mecànica i vam veure que hi havia massa fractures. Vam associar-les amb la compressió de la canonada. El sòl no s’havia preparat bé per acollir-la i suportar el pes.

Són habituals les falles en els materials?

Sí. Cada vegada anem més al límit dels materials. Temperatures més altes, o més baixes, pressions... tenim més coneixement de fins on podem portar els materials. Abans els dissenys eren més conservadors.

Per què aquesta branca?

Curiositat. Jo navego, faig vela i hi ha molts materials compostos, fibra de vidre, fibra de carboni... aquest primer contacte amb un esport mecànic em va portar a voler entendre més aquests materials.

És un sector molt masculí?

Sí i no. És curiós, però en els metalls hi ha més homes i en els plàstics, més dones. Casualitat? No ho sé, és el que m’he trobat. Va a cicles, també, fa uns anys semblava que hi havia més dones, però darrerament no.

No acabem d’arrencar?

Cal seguir treballant l’interès de les nenes en física i mates, perquè després es vegi reflectit als ingressos de dones a la carrera.