David Victori: “De petit entrava en estats d’èxtasi jugant a narrar”

Ha participat activament en el festival Ull Nu.

Una experiència molt maca, en què s’ha fet una bona feina de selecció dels convidats i s’ha cuidat tot el procés. Jo he estat tutor al laboratori de guió.

Què ha volgut transmetre als participants?

Més que polir els projectes que portaven he fet una aproximació reflexiva per arribar a l’essència de les seves històries. En lloc d’ensenyar a escriure una història es tracta d’ensenyar d’on treure-la.

Un mètode que ja ha utilitzat.

Sí, en tallers de Barcelona, Los Angeles i online. D’alguna manera, he patit com a autor el fet d’embarcar-me en una història i anar perdent la motivació, perquè l’has d’arrossegar durant molt de temps per fer-la realitat. Vaig concloure que si no esculls bé la història et quedes a mitges i no hi ha res pitjor. Cal trobar la història que necessites en cada moment de la vida.

Fugim, doncs, de les receptes com les de McKee?

Exacte. Un cop apreses les estructures clàssiques, crec que és interessant fer aquesta reflexió.

Porta gairebé 20 anys al cinema, com va començar?

Tenia 17 anys i vaig conèixer el director de cine Bigas Luna, que em va posar d’assistent. Va ser el meu mestre i, a poc a poc, vaig trobar la meva veu.

Per què el cine?

Vaig fer teatre de jovenet i desconeixia altres figures com les de director o guionista. Quan m’hi vaig llançar, vaig trobar la meva vocació, que al final ve de la pulsió infantil d’explicar històries a través del joc amb els ninots. De petit, entrava en estats d’èxtasi i de flow jugant a narrar, i ho he convertit en la meva feina i la meva passió.

Diuen que destaca la seva habilitat en la direcció d’actors.

Em fascina el treball amb els actors i les emocions. Amb els anys he anat barrejant la meva fascinació per l’autoconeixement i la introspecció amb la tasca interpretativa.

Posi-me’n un exemple.

En el rodatge faig meditar tot l’equip juntament amb els intèrprets. Durant la gravació intento que els actors tinguin temps per entrar en aquest estat, de vegades les preses poden durar una hora, però així l’actor arriba net al personatge sense que interfereixin les seves necessitats o neurosis personals.

Els actors ho accepten?

No hi estan acostumats i de vegades hi ha alguna resistència, però l’experiència sempre acaba sent poderosa.

Algun projecte actual?

Estem a la postproducció de Cortafuegos per a Netflix, és tot el que puc dir.