Momi Moiga, Músic, compositor i cantant
Momi Moiga: “La meva família ha custodiat la kora durant 72 generacions”
Senegalès de 28 anys i virtuós de la kora, un instrument tradicional de corda fet a partir d’una carbassa. Ara ens presenta ‘Kairo’, el darrer disc, en què vol transmetre un missatge de pau. Avui a les 21 h el podrem escoltar a la sala de festes d’Encamp.
Momi Moiga, Músic, compositor i cantant
Senegalès i català.
Vaig venir per primer cop el 2018, convidat pel Museu de la Música de Barcelona. Fa uns tres anys em van tornar a convidar i vaig conèixer la meva dona, que és catalana. M’he quedat aquí per amor.
La millor raó de totes.
Sempre.
Descobreix la kora quan només tenia sis anys.
He nascut en una família de djelis, famílies de músics de moltes generacions, parlo de 72, que van transmetent el coneixement d’aquest instrument tradicional fet a partir d’una carabassa i que té 22 cordes.
72 generacions!
La kora apareix al segle XIII. A partir d’aquí neixen famílies dedicades a tocar-la, custodiar-la i protegir-la. Són guardianes de l’instrument i tenen el deure de transmetre aquesta saviesa. No són només músics, són educadors i historiadors. Jo vinc d’aquesta família que ha custodiat i ha transmès aquest coneixement durant 72 generacions.
Algun mestre preferit?
El meu oncle, Solo Cissokho, el primer a sortir amb la kora a occident. Em va fabricar una kora petita que em va fer tenir moltes ganes de tocar-la.
I ara què significa per a vostè?
Tot. No sé què faria sense ella. Quan estic enfadat o estressat em cura. És vida.
Afirma que té un estil eclèctic.
Intento fusionar la meva cultura amb la música que m’envolta, ja sigui flamenc, jazz, clàssica. Vull fer aquest pont entre cultures i que a la meva música es pugui identificar tant una persona del Senegal com una persona d’aquí.
Creu que la música pot traspassar fronteres?
És un llenguatge pur que tothom entén, més enllà de l’idioma que faci servir.
Parli’m de ‘Kairo’.
Vol dir pau en mandinga. És un àlbum inspirat en la societat actual. En venir d’una família de djelis, el nostre deure és transmetre un missatge per al benestar dels éssers humans. En un moment en què el món està en conflicte cal un missatge de pau. La guerra no ens aporta res. Només vides que perdem.
Ningú guanya una guerra.
Exacte, a la cançó Kele parlo dels efectes d’una guerra, de la misèria i el patiment que porta.
Donarà aquest missatge al concert de demà?
M’agradaria que tothom copsés el fet que tots som un. Som humans, som cosins llunyans. Hem d’estar units. Com que mai hem tocat a Andorra, barrejarem els dos àlbums. Serà com un dos per un!