Toni Cruz: “El riure pot ser una meditació en moviment”

Ens ha promès una vetllada plena de rock-and-roll del bo.

¿Estamos tontos o qué? no és només una pregunta, és una invitació a veure el món amb altres ulls, els de l’humor, la consciència i l’alegria. És un espectacle gamberro, fresc però amb fons, i entre rialles, petites dosis de sentit. Surts com si t’haguessin resetejat el sistema, més viu, més lleuger.

Humor amb fons.

La gent no tan sols ve a riure, també ve a connectar i a regalar-se una estona de present i de rialles. És una neteja emocional amb final feliç. Intentem buscar el punt G del riure com a teràpia. El meu objectiu és que sigui terapèutic.

I com ho fa?

Amb energia i improvisació. De vegades la gent no necessita més respostes, sinó una estona per respirar i riure sense permís. Veure com el riure pot ser una meditació en moviment, això és el que m’inspira.

Improvisar deu ser difícil.

Com t’ho diria? El Barça mai improvisa perquè sempre té la pilota. En el meu cas, quan improviso és el públic qui té la pilota. És tenir certa habilitat per reconduir ràpid i controlar el joc. Una eina per connectar.

Alguna estructura pensada per a l’espectacle deu tenir.

Hi ha un recorregut pensat perquè el públic viatgi amb mi, però deixo forats per a l’instant present, per al que porti la gent, per a l’inesperat.

I quins temes tractarà?

Parlarem, per exemple, del fet que volem presentar la cançó d’Eurovisió 2026.

Felicitats!

No soc andorrà, però espero que no sigui un impediment. Gisela ho va fer.

Quan va començar a interessar-se pel món de l’humor?

Ja fa dues dècades. Va ser sense voler, de manera improvisada, també. Una sèrie de camins vitals m’hi van portar.

Diria que hi ha un abans i un després de la comèdia?

Venia d’exercir diferents professions, com vendre pisos i obres d’art. Jo soc un buscador. Hi ha gent que madura de pressa i té clars els seus objectius, jo anava perdut. Però un dia vaig donar amb l’Stand up Comedy i ja mai més ho he deixat.

Què és la comèdia per a vostè?

Autoconeixement. Més que una feina, és una forma de viure la vida. Un camí.

És difícil riure’s d’un mateix?

Per a mi, no. Potser a algú li costa perquè té algun bloqueig, cal deixar-los fora, perquè el que farem és anar una mica al límit de l’establert i riure’ns de tot i de tots. Així ens alliberem.