Àlex Bandera: “Porto el voluntariat a dins des de ben jove”

Quin paper tindrà com a voluntari dels Jocs?

Estaré present al tir de precisió, que és l’esport que vaig demanar. Les funcions de voluntariat bàsicament seran fer acompanyament als esportistes, acompanyar també la gent que vingui a veure els esdeveniments i ens han d’acabar de concretar, bàsicament, quines acabaran de ser totes les tasques que farem.

Què el va portar a presentar-se com a voluntari?

He fet de voluntari a altres cinc esdeveniments esportius i també amb caire social. Vaig ser a una de les edicions de la Trobada esportiva de residències, he estat voluntari a copes del món i copes d’Europa d’esquí, finals de Copa del Món d’esquí i amb la Creu Roja.

Això és tota una vocació, eh?

Sí, sí, el voluntariat el porto a dins des de ben jove i no deixaré mai de fer de voluntari. El meu repte és això, poder continuar i poder formar part d’esdeveniments de gran nivell europeu i mundial i emportar-me aquest petit record per al futur.

Com estan anant els preparatius?

Ens van convocar a una primera reunió a tots els voluntaris al Centre de Congressos, però no n’hem tingut més. Suposo que aquesta setmana cada voluntari rebrà els grups de WhatsApp que s’estan creant per a cada esport específic.

Hi ha d’haver ja nervis.

L’ambient entre els voluntaris és engrescador. He pogut parlar amb alguns d’ells el dia de la presentació, en conec molts i tenim moltíssimes ganes perquè arribi el dia i comencin els Jocs.

Ha de fer molta il·lusió formar part d’un esdeveniment com aquest.

Ens aporta moltes coses i és un orgull que la gent de fora vegi que Andorra té un gran potencial a l’hora d’organitzar aquest tipus d’esdeveniments. Després de viure in situ moltes coses en l’esquí, poder estar ara en els Jocs és com col·locar una altra xinxeta al mapa.

Com imagina el país en els dies previs i durant la competició?

Seran dies bastant intensos, és molta feina, almenys els últims voluntariats que he fet jo és molta feina, molta dedicació i sí que hi ha un desgast físic. Ara bé, tot et compensa, coneixes més gent, comparteixes vivències amb gent d’altres països, amb la gent que ve, fas una mica de lligam.

Es diu allò de “sense voluntaris, no hi hauria Jocs”.

Hi estic d’acord. Al cap i a la fi som un pilar fonamental i agraeixo la confiança a les institucions i és una frase que serveix per reforçar la importància del paper que fem.