Javier Yanguas, Doctor en Psicologia Biològica i de la Salut
Javier Yanguas: “La paradoxa és que vivim més, però ens manca significat”
Té 61 anys i és del País Basc. Expert en geriatria, dirigeix el programa de gent gran de la Caixa. Dilluns visita el país i parlarà dels reptes de la nova longevitat i què suposa el que s’ha denominat com ‘envellir sense xarxa’. Es farà a les 18.30 hores a l’edifici Creand.
Javier Yanguas
Què hem d’entendre per nova longevitat?
Són aquelles persones provinents del baby-boom i que ara arriben a la vellesa, concretament 14 milions a Espanya, i que, a més, són generacions molt diferents dels seus pares.
En quin sentit?
Són les més formades de la història, molt independents, han viscut més aïllades i amb poc contacte entre generacions. Ho denominem envellir sense xarxa, provenen de llars unipersonals i tenen poca descendència.
Quins reptes suposa?
Per una banda, són diferents i, de l’altra, moltíssims, suposen un 20% de la població. A més, d’aquests 14 milions, cal pensar que 2,8 envelliran sense cap suport, sense ningú que els faci una trucada. I això suposa canvis rellevants en els serveis, en la provisió d’atenció i de cures.
A això s’hi afegeix que vivim més temps.
Viuran unes tres dècades en l’etapa de vellesa, per a molts és el terç de la vida. I aquest temps no pot estar buit de significat. Aquí tenim un altre repte, es dona la paradoxa que podem viure més temps, però cal omplir-ho de contingut.
Estem preparats?
Tenim un model de vellesa pensat fa 25 anys que s’hauria de revisar. No podem seguir tenint el plantejament que després de la jubilació només s’ha de descansar i que finalitzen els reptes de la vida.
Què proposa?
Hem de considerar què pot aportar la vellesa al bé comú i plantejar models de vellesa compatibles amb altres generacions. Un model que nega la importància de la interdependència no és viable en el futur.
A Andorra les pensions estan abocades a una crisi greu.
No soc economista, però crec que un model en què hi ha molta gent vella que ha de rebre una pensió de les generacions més joves és un model que està en perill.
I què pot aportar la vellesa al bé comú?
S’ha de fomentar el talent sènior construint projectes de col·laboració amb joves, per exemple, o amb gent que té capacitats especials, o amb persones que acaben d’arribar i no tenen cobertura familiar. Es tracta que les societats envellides canviïn la mirada i hi ha molt de recorregut.
Escoltem prou la gent gran?
Fa molts anys que estudio aquesta etapa, sobretot amb tècniques qualitatives. I crec que hem d’escoltar més. La vellesa ara té etapes, entre els 65 i 95 hi ha 30 anys, i és un grup heterogeni, amb moltes diferències i molts anhels.