Xavier Pla: “Josep Pla resulta fascinant i repulsiu al mateix temps”

Ha escrit la biografia més extensa de Josep Pla.

Em diuen que és la definitiva, però en aquest món tot és provisional i, per tant, m’agrada dir que és la més completa.

No és la primera aproximació que fa de Pla, per què?

Josep Pla és un cas insòlit a la literatura catalana. És un bon escriptor i periodista, reconegut per tothom, però també va ser un personatge contradictori, que resulta fascinant i repulsiu al mateix temps.

Repulsiu?

No he fet la vida d’un sant. Pla és un home insatisfet i posa sobre la taula tota la condició humana. És egoista i és generós, tendre i cínic. Tímid però descarat. Sempre és un home doble o triple en tots els sentits.

Què més l’ha sorprès?

És un artista que es construeix un personatge, el de l’escriptor pagès. Però és una construcció treballada i sofisticada. Darrere d’aquest pagès hi ha un escriptor molt ambiciós, que vol ser el millor de la literatura catalana.

Ho diu el primer que ha pogut accedir a l’arxiu familiar.

Aquí la sorpresa és que ell, amb 15 anys, va decidir guardar qualsevol paper, tiquets..., relacionat amb la seva vida amb una tossuderia gens habitual.

Què vol dir?

Era conscient que passaria a la posteritat i jo he tingut el privilegi de tastar per primer cop aquest material inèdit que m’ha permès explicar la seva vida des de molts punts de vista.

Quina faceta li ha resultat inesperada?

Es presentava com un solter misogin i sarcàstic, però en realitat era enamoradís. L’amor i les relacions juguen un paper important a la seva vida, però ho amagava.

D’aquí el títol?

Defineix aquest home. Un cor que bategava amb força, però furtiu. Una anècdota que explico com a metàfora és que tenia bona salut, però al final l’únic òrgan que li va fallar és el cor.

Alguna altra anècdota?

El 1923 publica una entrevista a Hitler, però ell no parlava alemany. L’hauria fet el seu amic Xammar que també era a Múnic? El curiós és que posteriorment cap d’ells ho recorda.

El Josep Pla espia és un mite?

Durant la guerra civil va treballar per als serveis de propaganda contra la República. Ara bé, ja he dit que és un home doble, també va espiar contra Franco i a favor dels aliats.

Què podem aprendre de Pla?

Que un escriptor en llengua catalana pot tenir dimensió universal i que per a ell, la continuïtat de la llengua i la cultura catalana era essencial.