Laia Santanach: “S’extingiran les pràctiques col·lectives tradicionals?”

Defineixi ‘Jarana’.

Celebració. És la tercera part d’una trilogia que fa una mirada a l’arrel i investiga les pràctiques col·lectives tradicionals.

En què se centra aquesta darrera entrega?

Em pregunto si s’extingiran les pràctiques col·lectives tradicionals d’aquí a uns anys.

De quines pràctiques parla?

Tot i que no representem cap en concret, ens referim a pràctiques com la dels trabucaires o les pràctiques amb animals, per exemple. Hi havia un poble de Catalunya on llençaven la cabra des d’un campanar.

Això era quelcom salvatge.

Totalment, però no es veia així llavors. De fet, si pensem en els castellers, hi ha nens molt petits a la torre i ho tenim interioritzat com una cosa saludable, i no dic que no ho sigui, però hi ha un risc i alhora és molt bonic quan ho veus. És molt necessària l’energia que genera la plaça plena de gent.

Necessària?

Et crea socialment, t’implica d’una manera i et genera unes emocions i uns estats que no et proporcionen el teu dia a dia.

Per què creu que podrien deixar de fer-se?

Cada cop més joves prefereixen estar connectats a les xarxes que reunir-se. Les pràctiques tradicionals col·lectives, sí o sí, s’han de fer col·lectivament. No pots fer un castell sol ni amb tecnologia. Aleshores, reflexionem-hi, n’hi ha algunes que estan desapareixent pel context actual i algunes perquè a la gent ja no li interessen.

L’espectacle advoca per la continuïtat?

No ens posicionem, és una reflexió oberta. Les coses no són blanques o negres, sinó que tenen a veure amb el context en què vius. El que volem és reflexionar com estan canviant, per què desapareixen o si tornaran.

Ho combina amb electrònica.

La música està treballada de manera que pots identificar sonoritats tradicionals. A més, hi ha una alternança de ritmes binaris i ternaris, com a la música tradicional, però també afegim música en directe.

Fa uns 20 anys que és al món de la dansa.

La meva és la història de moltes persones. Em van apuntar a dansa de petita i em va captivar. Moltes vegades dic que no sé si jo he escollit la dansa o ella m’ha escollit a mi.

Té la seva pròpia companyia.

Després de treballar d’intèrpret, sentia la necessitat d’explorar i explicar jo mateixa.

I ho ha aconseguit?

Prou bé. És un món intermitent, però treballem diàriament.