Antoni Puigdemasa, Professor
Antoni Puigdemasa: “La nostra feina és gestionar la manca de motivació”
Té 42 anys, és biòleg i professor a l’escola andorrana d’Encamp, on lidera la comissió Steam que ha guiat els alumnes Joana Sanroman, Dídac Molina, Biel Casas i Nil Pérez en la consecució del premi Parc Científic de Barcelona.
Antoni Puigdemasa
Lidera la comissió Steam a l’escola d’Encamp.
Teníem una comissió de joves científics, però enguany hem obert aquesta nova comissió.
Quina diferència hi ha?
Es tracta d’obrir els projectes científics perquè no siguin només de laboratori, la idea és que es relacionin amb més aspectes de la nostra societat.
I només començar han aconseguit una fita important.
La nostra feina és gestionar la manca de motivació. Assistir a la Fira d’Exporecerca de Barcelona era un guany en si mateix, en el sentit d’obertura al món. És molt positiu per als alumnes sortir d’Andorra i conviure amb altres estudiants que també gaudeixen de la recerca, i si a sobre guanyem... a tothom li agrada guanyar!
Per què la malària?
Vam fer el projecte Eliminant la malària perquè planteja una dificultat sociocientífica rellevant, i perquè tot i no ser una malaltia d’Andorra, impacta moltíssima gent. És una manera de conscienciar els alumnes des d’un punt de vista més altruista.
Tendim a pensar només en el que afecta casa nostra.
És una manera d’obrir fronteres, veure que el món és gran i que les penúries i afectacions són moltes. Des del punt de vista social, empàtic i col·laborador, estudiar afectacions i malalties que són grans arreu del món és valuós en l’educació.
Quin mètode han emprat?
És un estudi comparatiu del disseny de tres metodologies per eliminar la malària, ideat per nosaltres mateixos. Després vam provar la seva eficàcia, cost econòmic i viabilitat, o, millor dit, sostenibilitat ambiental.
Sembla complicat.
Quan vam començar, no en tenia ni idea i els alumnes tampoc. Comences fent un munt de recerca. Al principi és molt lent i la dificultat més gran és orientar-te. Però també és la gràcia, perquè és una manera d’enfocar un problema que després pots aplicar al dia a dia.
També cal un compromís.
M’ha sobtat la motivació dels alumnes, la seva constància. Fins i tot han treballat en cap de setmana per finalitzar.
Repetiria?
La valoració és positiva i no volem que es quedi en una anècdota. És una experiència de vida, potser no transcendental, però sí enriquidora.
El sistema educatiu permet assolir aquestes fites?
Un punt fort és l’atenció a la diversitat. A classe no hi ha un sol patró d’alumne, hi ha tota una galàxia on cadascú té les seves capacitats. Aquest projecte és un exemple, potencia alumnes motivats per la ciència.