David Pagès: “Moltes vegades Andorra marca camins i n’obre de nous”

Com va sorgir la idea?

Es tracta de recordar i projectar persones que ens han ensenyat a estimar els pobles de parla catalana. Vaig demanar a descendents i estudiosos de personatges referencials que escrivissin dues cartes, una a la persona estudiada, l’altra, als descendents, als joves o bé a estudiosos d’una altra generació.

Per què el gènere epistolar?

A vegades allò més tradicional és allò més innovador i original. M’agrada conrear gèneres diferents i, en aquesta ocasió, em va semblar adient apostar pel gènere epistolar perquè, de manera original, m’ha permès divulgar la trajectòria de grans personalitats.

Com va escollir els perfils que havia d’incloure?

La diversitat és riquesa i, en el món en què vivim, el tsunami de l’homogeneïtzació podria causar estralls. Per això necessitem projectar persones que facin llum, que tinguin models de vida inspiradors i suggestius.

Hi ha hagut alguna descoberta que l’hagi marcat?

L’elaboració del llibre m’ha permès aprofundir en la vida i en l’obra d’alguns personatges que coneixia poc i que són extraordinaris. També en el fet que, en relació amb els personatges escollits, hi apareixen aspectes d’enorme vàlua, alguns dels quals són totalment desconeguts o poc coneguts.

Quin paper juga Andorra dins del llibre?

En els meus llibres Andorra sempre hi és present. Moltes vegades el Principat marca camins i n’obre de nous. En el cas de Baules, el sociolingüista Joaquim Torres Pla escriu una primera carta al seu oncle Gil Torres Palmitjavila, i una segona als seus fills, Bernat i Roger.

Quina importància dona al català?

La llengua és l’element identitari més important de què disposa un poble. No és tan sols una eina de comunicació, sinó que dins seu hi ha moltíssims atributs connectats que cal tenir presents i als quals no es pot renunciar.

Quin futur té al davant?

Hi ha moltes dades que transmeten un potencial molt gran. Hi ha d’haver actituds exemplars per part dels governants i lleis protectores, és evident, però el paper de cadascun de nosaltres també és molt important. La millor manera de defensar una llengua és parlar-la.

Quin missatge destacaria?

M’agradaria que es quedés amb un que coincideix amb el lema d’Andorra: La força, unida, és més forta. Si volem preservar totes aquelles coses que compartim ens hem de mirar més els uns als altres, hem de construir ponts i teixir complicitats. Tots hi sortirem guanyant.