Josep Maria Cervera, cuiner i maquetista
Josep Maria Cervera: “Al capçal del llit hi ha la verge i la mare, i en tinc prou”
Té 72 anys. Va néixer a Lleida i al cap de deu dies ja estava voltant per Andorra. Diu que ha exercit molts oficis, però és ara, que viu a la residència El Cedre, que fa maquetes, la més sorprenent, la que replica el santuari de Meritxell.
Josep Maria Cervera
És d’Andorra?
Vaig néixer a Lleida, però al cap de deu dies ja era aquí. La mare havia de fer algunes coses, pensava que tindria temps de fer-les, però no li’n vaig donar. Jo havia de néixer l’1 de setembre i vaig néixer a l’agost.
Diuen que té una maqueta de Meritxell.
Aquella història no volia fer-la perquè no m’agrada.
No?
Allò tan gran, allò de Meritxell, va matar l’entorn. Recordo anar-hi quan tenia set anys. Era una altra cosa. Hi havia el santuari vell i un gran prat. Quan arribava el Dia de Meritxell hi pujàvem, passàvem el dia i menjàvem costelles a la brasa.
I per què va fer la maqueta?
Una de les cuidadores em va demanar si podria fer-la i quan li vaig contestar que no perquè no m’agradava em va replicar: “No t’agrada o no n’ets capaç?”
El va picar.
Vaig començar el 2017 i em va portar un any. Va quedar perfecta. Si la mires no li falta res. Quan la cuidadora la va veure em va dir: “Mai més diré que no ets capaç de fer una cosa.” A mi, si em dones cartró, ja pots demanar-me el que vulguis.
Però és arquitecte?
Això mateix em va preguntar l’Antoni Martí, que llavors era cap de Govern, quan va veure la maqueta. Però no ho soc. Tota la vida he estat cuiner i això que volia estudiar electrònica.
Què va passar?
El que passava antigament, que si tenies quartos estudiaves i si no en tenies, a treballar.
I com va fer la maqueta?
Vaig agafar els plànols de l’església i els vaig anar interpretant. Si al plànol la mida era de dos o tres centímetres, feia el doble. I ja està. Abans de la covid, per sort, ja la tenia enllestida.
El va afectar la covid?
Soc aquí de miracle. Vaig passar un mes a l’hospital i dos mesos aquí, a la cinquena planta.
És un supervivent.
Soc una persona molt forta i és el que em salva.
Què més ha fet?
De tot. Sempre he estat manetes, però vaig començar a fer les maquetes en venir al Cedre, el 2013. He fet un poblet de Nadal, cases de nines, fins i tot un pàrquing. Ho he regalat tot. Després també faig una manualitat cada any per oferir un present a la verge de Meritxell.
Com és això?
No crec en gaires coses, però en la verge, sí. Al capçal del llit hi tinc penjada la verge de Meritxell. I una mica més a dalt hi tinc la meva mare. Amb això ja en tinc prou.